Moltes ganes, hi havia moltes ganes de tastar d´una vegada el projecte d´Albert Adrià de cuina “nikkei”, la fusió de cuina japonesa amb peruana, i a grans trets es pot dir que el resultat és espectacular. Amb algun que altre plat no del tot ben resolt, o no prou ben aconseguit, però vaja, quasibé anecdòtic davant de tanta excel.lència, bon gust, risc i com era d´esperar amb una presentació i un servei impecable. El local, petit, amb taules però també amb una barra que et permetia veure com s´acabaven algun plats, i decorat amb molt de gust, amb un estil més peruà potser però amb aires japonesos. El “però” més evident és, com ja ens va passar al “2 palillos”, amb el preu, excessiu a totes llums, 20 euros per sobre del que crec seria més adequat. No oblidem que són tapes, en cap cas plats, i que si bé el menú que vam escollir és llarg, complert i equilibrat el fet que estigui presentat amb tapes diria que economitza molt més el preu de cost. Això sí, el local ple i amb una reserva feta a més o menys un mes vista…
Hi ha dos menús possibles, i 30 euros de diferència entre un i l´altre que jo no vaig veure gaire justificats. Hi ha més postres en el més car, i potser una tapa més, però res més, i si a sobre hi vas a sopar no cal pas decantar-se pel més car, amb el de 90 euros ja n´hi ha prou.
D´entrada ens van servir un “Honzen ryori”, cinc tapes en un mateix plat on ja hi ha les primeres meravelles, sobretot una petxina variada a la chalaca, plat amb ja tot el sabor del Perú. T´hi trobes a més a més una crema de blat de moro dolç amb caviar (amb una textura massa “natillosa”, però un caviar excel.lent i un gran i acertat contrast de sabors), un interessant i boníssim tofu d´alvocat amb eriçons, yuzu i wasabi; una albergínia rostida amb salsa kimizu, una vinagreta japonesa amb el rovell d´ou com a base i un olluco a la huancaína, un tubércle peruà boníssim i amb un toc picant potentillo. Per començar ja et quedes amb un ampli somriure a la boca.
A continuació va venir el “chicano nikkei”, un brou de peix amb verdures crues i tofu molt sabrós.
I un sachimi de tonyina amb algun toc picant espectacular, tallat molt fi…
Llavors ens van presentar el que ells en diuen “causas”…la de la foto de l´esquerra era un pop farcit de patata (o patata farcida de pop?, ja ja) i quinoa saltejada que va suposar el primer debat de la nit…a mi la textura en boca no em va convèncer, tot i que la tapa era realment espectacular…i la de la dreta, la causa fregida de pollastre amb salsa sí que em va agradar més…eren dues tapes molt peruanes, especials…
…i la tercera ja es podia considerar plat, llàstima que ens el fessin compartir…un excel.lent ceviche de corvina (corball) amb llet de tigre uff, més que bo, amb tocs forts de llima, quelcom tan bo com bonica era la seva presentació
Primers nigiris, amb un dauet de gelatina de gingebre i yuzu senzillament memorable! A la foto surten els de salmó i machi-machi (un peix…), falta el de chutoro (una varietat de tonyina crec…), que ja anava camí del meu estòmac…
La primera i única decepció de la nit va venir amb els soba casolans amb ponzu de tomàquet…fideus freds, salsa res de l´altre món…plat que desmereix el menú…
Més nigiris: viera amb all negre i anguila en comptes del de papada…molt millor el de vieira, l´anguila no m´acaba de fer el pes
Moment excepcional: tempura de bolets exquisita amb una sensacional escuma de patata i pols d´un fong peruà que es diu porcorm…brutal…
Boníssima gyoza de garrinet a la planxa…
I dos sensacionals plats per acabar. Un “anticucho” de pollastre a la brasa amb llima, 100% peruà, excepcionalment bo!
I un moll fregit i arrabossat amb pa japonès, sense espines, amb verdures japoneses i un petit brou de peix de roca sublims!
Els postres no estaven a l´alçada del menú, malgrat ser bons, i en un local de l´Albert Adrià és extrany. Per començar una sopa de figues confitades amb tofu d´ametlla i brou de figa i gingebre. El millor el brou, la figa regular (tampoc en sóc gaire fan) i el tofu d´ametlla doncs…
Van millorar amb el cornet de dulce de leche, cacau i café i per a l´Anna una rosa gelada de mango…però sense ser excepcional, que és el que hauries de rebre en un lloc així, i a més a més pagant el que pagues…
I un molt bon postre final en forma de tiradito de mandarina i caki en comptes d´un de molt dolç que vam rebutjar d´entrada.
El toc final, boníssim: una xocolatina blanca i té i una fantàstica gominola de yuzu!
I un licor d´una fruita que ens van dir era una mena de creuament entre l´albercoc i la pruna…era bo, sí, però ja anavèm carregats…
Una gran nit, un gran lloc per a dies excepcionals amb un preu considero que excessiu. Val molt la pena, malgrat la clavada.