Aquest darrer mes d´Abril es va cel.lebrar a Barcelona un showroom dels cellers de la D.O. Terra Alta. A Booníssim hi vam ser, entre altres coses perquè es tracta d´una de les nostres “do´s” predilectes gràcies, entre altres coses, als seus vins de garnatxa blanca i al fet de tenir-hi un dels millors cellers del país, “Edetària”, sense dubte al nostre “top” particular.
Curiosament, però, el dia del “showroom” no vam tastar cap dels seus vins…ep, que hi ha una explicació més que raonable: ja els coneixem tots. Us emplaço a visitar el post que vaig dedicar a aquest celler amb motiu d´una visita a l´estiu del 2016, on s´explica amb detall tot sobre els seus vins:
Hi havia, també, una altre motiu: el temps. Materialment és molt difícil, per no dir impossible, tastar tots els vins de la mostra, així que es pot optar per almenys tastar-ne algun de cada celler o fer-ne una sel.lecció prèvia i anar per feina. I així ho vaig fer, primer una ronda de blancs que es va allargar més del previst i mirant després de tastar alguns rosats i alguns negres. El “campió”, per dir-ho una manera desenfadada i gràfica, va ser el celler Vins del Tros, amb l´Herència Altés com a gran confirmació i el celler Frisach com a extraordinària revelació, sobretot gràcies a un rosat sensacional. Obviament, també em vaig acostar a tastar les noves anyades dels negres de Lafou, sobretot perquè el “Batea” encara no l´havia tastat mai. Aquest celler, al meu entendre, té un dels millors blancs de tot el país, clarament, i si entrem en el tema “relació qualitat-preu” quasi diria que dels tres millors, l´excepcional “Els Amelers”. En fi, una gratíssima jornada que miraré de resumir de la millor manera possible.
Vaig començar pel primer de la llista, tu, la gent d´Agrícola Corbera d´Ebre. Fan un curiós monovarietal de Parellada, el Mirmil.ló, fresc; el Nakens blanc, ja més clàssic, un notable de garnatxa blanca, i un més que notable Vall Excels, amb 7 mesos de barrica, bo en nas, ben estructurat, molta fruita blanca, recomenable de veritat. També vaig tastar el Nakens negre, un 60/40 de garnatxa negre i samsó força correcte
Els següents van ser uns vells coneguts per a un servidor, Altavins Viticultors, sobretot pel seu enorme Almodí, un monovarietal de garnatxa peluda amb una immillorable relació qualitat-preu, un vinàs que no passa dels 8 euros super recomanable. El seu Almodí Petit és força interessant, menys de cinc eurillos, mentre que la seva gamma de vins alts (sense escapar-se dels preus correctes), com el Tempus i el Domini, són també vins a tastar sempre. Les sorpreses, però, van venir amb els dos blancs que vaig poder degustar, un notabilíssim Ilercavònia 2016 de garnatxa blanca, poderós en nas, maceració amb les pells, batonage 4 mesos, molt fresc i molt bo. I l´Ilercavònia Sel.lecció, de vinyes velles de garnatxa blanca, 8 mesos en barrica. Boníssim, tot i que encara li falta temps en ampolla.
El Celler Barbara Forés també fa temps que el conec. El seu “Quintà” és un dels millors d´aquesta D.O., i el seu “Blanc” és també molt bo. Em va sorprendre l´”Abrisa´t”, fermentat 7 dies amb les seves pells, criança de sis mesos en ceràmica, molt bo en nas i boca, una més que interessant proposta. El seu negre és més que correcte, però diria que no destaca tant com “El Templari”, on la garnatxa negre es barreja amb el “morenillo”, varietat autòctona que li dona un toc molt especial. Tres mesos en gerres de fang, un negre a tenir molt en compte!
Al Celler Cooperatiu de Gandesa elaboren el Somdinou. Jo només vaig tastar els blanc, els dos un cupatge de garnatxa blanca i macabeu, més poderós òbviament el del 2014 que té entre 4 i 6 mesos de barrica que el del 2016, però destacables els dos. El Celler Piñol és un altre dels tops, sobretot amb els seus vins de gamma alta, tot i que malauradament no en vaig poder tastar quasi cap, és una assignatura pendent. Una miqueta del seu excel.lent L´Avi Arrufí blanc del 2014, i res més. Espero poder fer una visita aquest estiu al celler…
Del Celler Josep Vicens vaig tastar un correcte Mon Iaio Sisco del 2015, garnatxa blanca, i un bon macabeu, Vinyes del Grau 2016, mentre que al Celler Tarraoné també vaig tastar els blancs. Un notable Merian GB, mineral, amb fruita blanca (pera), clàssic; i un A Part, també de GB, sis mesos en barrica, amb molt de potencial, molta fruita, però encara tancat. A seguir-lo.
El celler revel.lació, per inesperat, va ser el Frisach. N´havia sentit a parlar, però mai havia tastat cap de les seves referències. L´Abrunet blanc em va sorprendre agradablement, és un vi peculiar producte d´haver recolectat el raïm en dues tongades, primer quan el grau alcohòlic està a 11 graus i uns dies després quan esà a 14. GB, igual que “La foradada”, més conegut com el “brisat”, dues setmanes fermentat en pells, 8 mesos de barrica, molt i molt bo. La sorpresa va venir amb el rosat, esplèndid, del millor que he tastat en mesos! Es diu “L´abrunet” i ja podeu córrer a comprar-lo. Tres garnatxes juntes, un vi excel.lent!. I el Sang de Corb, el seu negre provinent de les vinyes més velles, cupatge de garnatxa negra, peluda i samsó, poderós en tots els sentits, no deixa indiferent!
Dels tres darrers, un era un trumfo en potència, un tenia tota la pinta i l´altra no podia decepcionar. Aquest darrer era Lafou Celler, amb el seu despampanant “Amelers” blanc, el seu Sender fantàstic, cupatge de garnatxa negra, syrah i morenillo, sis mesos en barrica, excepcional relació qualitat-preu…i la seva joia negra, el Batea, molt complexe en boca i nas, garnatxa negra i samsó, vinyes velles…personalment, boníssim, però inferior al Sender per la mencionada relació qualitat-preu.
Amb Vins del Tros vaig flipar, directament. Dos blancs i dos negres de traca i mocador, un “Cent Xcent” molt rodó, GB 35 dies de fermentació alcohòlica, brutal. I un “Te la dedico” de plorar, 60 GB i 40 chenin. Els negres, brutals, molt bona relació Q-P, igual que els blancs. “Señora Carmen” és un Garnatxa ngera amb Samsó molt rodó també, 12 mesos de criança. I “Ay de mí” potser té uns tanins massa presents, massa forts pel meu gust, però també he de dir que va ser dels darrers que vaig tastar…Igualment, un “must” que compraré sí o sí vegada darrera vegada
I amb Herència Altés, de Batea, una altra triomfada. Una sel.lecció de vins excepcional, molt minerals. El blanc de base més que correcte, el “Benufet”, subtil amb el seu 10% de Viogner i els seus 5 mesos de repòs en barrica. La Serra, tant blanc com negre, per no perdre´ls la vista. Els “Experimentals” (tan aquest com el darrer, molt poca producció), una meravella, subtils i intensos a la vegada, mentre que el monovarietal de garnatxa peluda, “La Peluda”, un altre triomfada. Com a guinda, apart del més clàssic “L´Estel”, mencionar un rosat molt sorprenent, tant en nas com en boca, monovarietal també en aquest cas de garnatxa negra, una petita delicia que convé apuntar amb majúscules a l´agenda…com molts dels vins d´una D.O. amb personalitat i molt futur!
