Tradicionalment, la pasta que s´utilitza en aquesta recepta és sempre espagueti, sempre…però per aquelles coses el dia que vaig decidir fer-la no en tenia, i vaig agafar el que tenia a mà. Mireu, doncs, de fer-la amb espaguetis!
Aquest tipus de pasta és relativament fàcil de fer a casa, però en trobar-la seca vaig preferir tirar pel dret. Crec que a l´apartat del blog dedicat al curs de pasta fresca casolana hi ha una recepta d´aquest tipus de pasta que, per cert, us recomano molt. I fer-la amb bròquil és un veritable clàssic italià!
Curiosa recepta, gust peculiar, interessant. No havia utilitzat mai pasta de “tamarindo”, i s´ha de dir que realment és un gust amb personalitat, per als amants de coses que se surten del normal. Sí, és un estofat en tota regla, però definitivament diferent.
Doncs sí, tu, això de descobrir que sí que m´agrada la col-i-flor ha estat força interessant, je je!
Fer croquetes partint de zero no és el que acostumo a fer, ni jo ni (crec) la majoria de gent. El millor és aprofitar les “sobres”, no? Tan si són d´un bon rostit de carn o de pollastre com d´un bon bacallà. Tot sovint de la carn de fer bullir un bon brou, del que sigui, de bacallà mateix. Però també podeu provar de fer-ho com us explico en aquesta recepta, confitant el bacallà en un bon oli i després seguint el procés clàssic de fer croquetes…
Si teniu amics/familia mallorquina doncs segur que un dia o altre n´haureu menjat. I si no doncs ja trigueu, una mena de ratatouí o de samfaina però amb el seu toc particular que jo, humilment, he intentat fer. No sé què n´hauguèssin opinat els meus amics mallorquins però a casa va agradar, i molt.
