Recepta per a dies especials, com quan tens convidats, o un diumenge que tinguis ganes de fer quelcom especial. El punt diferenciador passa òbviament per uns bons escamarlans, frescos, ben macos, i per la necessària presència de crancs en el procés d´elaboració de la salsa, que a la vegada és també de la cocció del conill. El resultat és molt bo i la picada final li aporta un toc subtil però essencial.
Aquesta recepta es presenta al llibre com a “peres blanquilles al vi del priorat”, però no tenia un vi del Priorat adequat a casa (diguem que el que tenia NO era per fer bullir unes peres…) i a la meva parada del mercat no tenien aquesta varietat de peres, força corrent d´altra banda (les típiques verd clar, de carn més aviat dura per dins), així que vaig pensar que podia agafar igualment unes altres peres disponibles que tenien molt bona pinta i fer servir un vinet català que semblava adequat per a la causa…i em sembla que vaig acertar!
Recepta de tota la vida, la samfaina acompanyant una peça d´aviram o d´un peix com el bacallà és un clàssic etern…i boníssim!
Pensada per a fer-la amb pops petits però no popets….guanya molt feta el dia anterior, de fet quasi diria que és “obligat” cuinar-la un dia abans de menjar-se-la!
