Arros
Un dels millors plats que recordo haver fet d´aquest receptari. Super gustós, espectacular contrast de sabors i textures entre el risotto de safrà i els xampinyons laminats amb un toc final que vaig afegir jo i que li va donar quelcom super especial: pebre de seixoan. Mega recomenat!
Deliciós. I, a sobre, em va quedar boníssim, modèstia apart. I per postres diré que els fideus de té verd són espectaculars, i saltejats amb “pok choy” (una verdura que us haureu trobat a molts saltejats orientals) encara més. Un plat fàcil i ràpid de preparar on la clau és la textura de la salsa teriyaki i, naturalment, una bona tonyina.
Aquest arròs va sortir especialment bo. S´utilitza el curry no picant, el que bàsicament coloreja i dona un sabor especial als plats, i els altres ingredients poden variar segons vulgueu. Jo no hi vaig posar pèsols (mai en poso…), però vaja, si us agraden segur que deuen quedar-hi bé…
Em fan gràcia alguns del noms dels plats d´aquest llibre. Els americans es mengen els macarrons de la manera que explico en aquesta recepta? Amb sopa de xampinyons com a salsa i una mica de curry? Bé, el que us puc assegurar és que val la pena, queda força bo!
