Bona combinació, extensible a altres peixos blaus com les sardines o el sorell, funcionarà igual de bé. L´únic inconvenient és la gran quantitat d´oli que necessites per fer la recepta, i que després és difícil reciclar-lo a no ser que tornis a fer la mateixa recepta o una de molt semblant.
Fantàstica recepta basada en una d´un conegut xef anglès que té, com a màxima dificultat, lligar bé el pollastre, o saber posar-lo dins d´una reixeta. I si un no és molt hàbil en alguna d´aquestes coses doncs millor que demani ajuda, je je. Jo em vaig trobar que el farcit no em va quedar ben distribuit, però clar, no fan la mateixa mida les cuixes que els pits…apart d´això he de dir que va quedar molt bo i que és molt recomanable.
Curiosa recepta, gust peculiar, interessant. No havia utilitzat mai pasta de “tamarindo”, i s´ha de dir que realment és un gust amb personalitat, per als amants de coses que se surten del normal. Sí, és un estofat en tota regla, però definitivament diferent.
Es veu que la “torronada” és quelcom força típic, però jo no n´havia sentit a parlar mai. Una mena de pols de cigrons amb cansalada per acompanyar peixos i, per què no, altres tipus de carns. El tema és que és molt bo i quedes com un senyor!
Pensada per a fer-la amb pops petits però no popets….guanya molt feta el dia anterior, de fet quasi diria que és “obligat” cuinar-la un dia abans de menjar-se-la!
Ho sé, el típic pollastre tenduri (tandoori) és vermell, super vermell. Però ho és exclusivament perquè hi posen colorant vermell, i jo no en vaig trobar. A més a més al curset el van fer sense aquest colorant per “manies” personals de la cuinera. Ho va fer amb pit, però a mí la veritat es que no m´agrada i crec que queda molt millor (i més car, tot s´ha de dir) amb cuixa. La resta, però, tal qual em van enseyar…i amb la barreja “garam masala” ja feta, tot i que us en passo els ingredients per si voleu animar-vos a fer-la a casa (se´n troba de feta fàcilment).
