Bona combinació, extensible a altres peixos blaus com les sardines o el sorell, funcionarà igual de bé. L´únic inconvenient és la gran quantitat d´oli que necessites per fer la recepta, i que després és difícil reciclar-lo a no ser que tornis a fer la mateixa recepta o una de molt semblant.
Bé, la recepta original és només amb “boletes” de sobrassada, però la meva filla em va demanar fer-ho també amb formatge (brie) i el resultat va ser espectacular. De fet crec que ens van agradar més les de formatge! Igualment, va ser tota una descoberta, i crec que intentarem fer-ne de nou aviat amb altres farcits.
Read more about Boletes (mandonguilles) farcides de sobrassada i formatge …
Fantàstica recepta basada en una d´un conegut xef anglès que té, com a màxima dificultat, lligar bé el pollastre, o saber posar-lo dins d´una reixeta. I si un no és molt hàbil en alguna d´aquestes coses doncs millor que demani ajuda, je je. Jo em vaig trobar que el farcit no em va quedar ben distribuit, però clar, no fan la mateixa mida les cuixes que els pits…apart d´això he de dir que va quedar molt bo i que és molt recomanable.
Una cosa que em passa sovint amb les receptes de “El comidista” és que arrufo el nas quan llegeixo els ingredients de receptes que mai haguès pensat que portarien els daixonses en qüestió. I aquesta és una d´elles. Formatge tipus “Philadelphia” en un flam de bacallà? Segurrrrr? Doncs funciona, tot i que el temps de cocció que indica la recepta no és correcte, almenys al meu forn.
Curiosa recepta. A vegades flipo amb les coses que se li ocurreixen a l´autor del “Comidista”, la veritat. I a més aquestes mandonguilles estan cuites al forn, o sigui, més sanes no poden ser!
Read more about Mandonguilles de gall dindi amb cigrons i salsa de iogur …
Bé, tal qual, es tracta d´un pollastre al forn amb raïm i escalunyes. Si no en teniu sempre podeu utilitzar ceba tendra, o ceba de Figueres, però si trobeu escalunyes molt millor, al forn amb pollastre queden fantàstiques.
Una fantàstica recepta, ben senzilla, amb un petit “però”: necessites trobar tonyines senceres, de les petites, perquè així pots fer el tataki millor, almenys des del meu punt de vista. Tal i com es ven la tonyina, normalment, als mercats de casa nostra seria difícil fer-ne “tataki”, i una opció “b” seria utilitzar bonitol que sí es troba en el “format” que millor va per a aquesta recepta. I posar ametlles a l´hummus i brou de peix li dona un toc especial de veritat.
Curiosa recepta, gust peculiar, interessant. No havia utilitzat mai pasta de “tamarindo”, i s´ha de dir que realment és un gust amb personalitat, per als amants de coses que se surten del normal. Sí, és un estofat en tota regla, però definitivament diferent.
Recepta on sí, aquesta vegada sí, cal utilitzar un vi mínimament decent. No val agafar el primer vi “de batalla” que trobeu a 1 euro. Jo me´n vaig gastar sis o set, i és que es tracta de coure íntegrament (bé, després de daurar-les) les galtes amb vi, sense brou ni cap altre líquid, i després reduïr el líquid restant per convertir-lo en una salsa deliciosa. Tot això acompanyat amb un bon puré de patates (allò que ara se´n diu “parmentier”, je je) i unes prunes ben carnoses. Una delícia de plat, que a més a més aguanta fet uns quants dies a la nevera.
Excel.lent. Jo que sempre busco maneres alternatives de menjar pollastre, si pot ser ràpides i senzilles, he de dir que aquesta és molt bona. Pots substituir els alls tendres per ceba però no serà el mateix…
Read more about Pit de pollastre amb pernil, alls tendres i pedro ximenez …