Sipia estofada
Aquesta recepta de sipia estofada és cosina germana d´una altra que hi ha al blog també, la de “sípia a la bruta”, però com que… Llegiu més »Sipia estofada
Aquesta recepta de sipia estofada és cosina germana d´una altra que hi ha al blog també, la de “sípia a la bruta”, però com que… Llegiu més »Sipia estofada
Boooníssima recepta que presenta els “problemes” de sempre quan cuinem aus: el pit té una cocció molt més curta que les cuixes. I lamento dir que en el cas de les guatlles cuinades senceres no tinc pas la resposta adequada. Recordo en una altra recepta haver desossat parcialment la bestiola i el resultat va ser òptim…es podria aplicar aquí si voleu. Respecte al risotto, vaig fer que fós de verdures per donar-li un “plus” al plat, però no és necessari del tot.
La recepta originalment està feta amb una varietat concreta de pollastre, el “gall negre” del Penedès, que deu ser molt més bona que el pollastre vulgaris que vaig cuinar, i que no era ni de pagès…no sempre tens a mà comprar el que et vé més de gust! En qualsevol cas és una recepta molt recomanable.
Excel.lent combinació, l´acidesa de l´escabetx contrasta i combina meravellosament amb la dolçor de la poma saltejada amb mantega i vi dolç. Jo a més a més hi vaig afegir, que no cal, unes albergínies escabetxades que tenia d´un altre dia. Hi combinava bé, sobretot amb la guatlla, però no tant amb la poma, i al final la barreja d´escabetxs no era molt bona, així que cenyiu-vos a la recepta en sí i deixeu les albergínies per a un altre dia!