Hortalises al forn amb formatge feta i taronja
Una bona manera de menjar verdures amb un doble toc super especial.
Llegiu més »Hortalises al forn amb formatge feta i taronjaReceptes de cuina, senzilles i fàcils de seguir, que podràs fer a casa. Les receptes que fem son totes casolanes i majorment receptes catalanes. Les fem a la cuina de casa.
Una bona manera de menjar verdures amb un doble toc super especial.
Llegiu més »Hortalises al forn amb formatge feta i taronjaAixò del “pulao” és una mena de guisat de llegums amb verdures i arròs, a priori cuinat tot a la vegada, malgrat que jo vaig decidir fer l´arròs apart. No veia clar que la cocció del bròquil, les llenties vermelles i l´arròs basmati integral quadrés gaire. De fet l´autora recomana fer-ho amb basmati normal, però igualment crec que els temps de cocció tampoc quadrarien, així que la millor manera de resoldre l´assumpte és fent l´arròs separat dels altres ingredients i després afegir-lo al final. No quedará tant gustós, segur, però…
Llegiu més »Pulao de llenties vermellesJo creia que aquesta recepta seria d´acompanyament d´un plat principal però de fet és el plat principal, i amb un bon arròs basmati es converteix en plat únic. Sorprenent i boooníssima.
Recepta llarga, laboriosa i de resultat inesperat, perquè jo pensava menjar-me les costelles tal qual, vaja, en plan costelles, i al final vaig convertir-ho en uns exquisits tacos de costella amb tocs orientals. Jo us explico la recepta tal qual ho diu al llibre i després com la vaig acabar. X cert, en principi millor fer-ho d´un dia per l´altre…o al matí x sopar.
Llegiu més »Costellam de vedella amb coco, lemon grass i llimaLes llenties negres són aquelles que també es coneixen com a “caviar”, però vaja, òbviament es distingeixen molt i avui en dia ja es troben a quasibé tot arreu, sobretot en botigues que venen llegum a granel. Són força bones, diferents i especials.
Així d´entrada el nom de la recepta sembla una cosa…i no és que el resultat final porti a una altra de ben diferent però sí que en llegir la recepta vaig pensar que era una altra cosa. En fí, és un arròs atípic, però a la vegada amb un punt clàssic, “viejuno”, de sabors que em porten a la meva infància, tot i que el curry que jo hi vaig posar sí que picava.