Receptes de cuina, senzilles i fàcils de seguir, que podràs fer a casa. Les receptes que fem son totes casolanes i majorment receptes catalanes. Les fem a la cuina de casa.
Una de les millors receptes que he fet en aquest apartat i sense dubte de les que a més a més millor m´ha quedat. Una bona cocció i especialment una bona salsa, amb la textura i consistència justa, altres claus per entendre l´èxit d´aquest mar i muntanya clàssic, des d´ara mateix el meu preferit, una delicia.
Crec que d´aquest plat també se´n diu “llagosta de pobre” i sé positivament que s´acostuma a menjar fred i amb maionesa. Jo m´ho vaig menjar calent, tot just sortint del forn, i estava boníssim!
El nom d´aquest plat es deu al fet que porta safrà, i se suposa que la salsa ha de quedar groga…excepte si se´t passa pel cap triturarla amb el minipimer i, naturalment, el seu color (que era tirant a groc però no mooolt groc) varia considerablement. Vaja, ceba i tomàquet triturats equival a salsa taronja. Així que no em quedar gaire “groguillo” ni tampoc vaig poder posar un dels suposats peixos originals de la recepta (rajada o nero) però estava molt bo i la textura de la salsa va quedar fantàstica!
El nom d´aquest plat sempre m´havia sonat, però mai mai les havia tastat i, òbviament, tampoc les havia cuinat, així que aquest receptari era l´excusa ideal per a fer un plat laboriós però senzill, bo i original.
Aquesta recepta de tortellinis casolans de carbassa la vaig apendre a fer fa molts anys al curs que vaig fer de pasta fresca a la Casa Elizalde. Em va obrir un món al qual no m´atrevia a entrar i ho va fer de la manera més senzilla i didàctica possible. Vaig flipar, sobretot, el dia dels tortellinis, i encara més perquè van ser de carbassa amb parmesà i amaretti bàsicament. El post, arreglat, és el que vaig publicar al 2013, més o menys, i hi hem afegit els links als vídeos que tenim sobre aquesta recepta al nostre canal de Youtube.
Un mar i muntanya de primeríssima categoria, una recepta gens complicada però que porta la seva feina, calculeu ben bé un parell d´hores. L´espera, però, val molt la pena!
