Carxofes amb espinacs i ou dur
Excel.lent primer plat, entrant o fins i tot amanida, ja que de fet això és una amanida i no unes carxofes farcides com les anuncia al llibre. En qualsevol cas és una combinació excel.lent!
Receptes de cuina de primers plats. Aquí trobaràs Amanides, plats lleugers…
Excel.lent primer plat, entrant o fins i tot amanida, ja que de fet això és una amanida i no unes carxofes farcides com les anuncia al llibre. En qualsevol cas és una combinació excel.lent!
Les sopes d´aquest llibre, el d´en Lladonosa, s´estan convertint en la revelació d´aquest receptari. Són extraordinàries, i aquesta en concreta, com totes les de peix que he fet fins ara, també. Hi ha un “temilla”, però: aquesta és la típica sopa que es fa amb arròs, i jo recomano realment posar-lo, i fer-lo coure dins del brou de peix. Ho dic perquè per raons que ara no venen al cas vaig fer l´arròs apart i després el vaig afegir…i vaja, estava bo però sé positivament que podia haver estat mil vegades millor (l´arròs concretament) perquè el brou i el peix, que es cou en poquíssims minuts, estaven deliciosos.
Aquesta és una altra d´aquelles amanides que, d´entrada, jo arrufava el nas. Però si alguna cosa he après en aquest sub-món dels llibres de cuina és que no s´ha de despreciar cap recepta, per extranya que sembli, a no ser es clar que estigui farcida d´ingredients que no t´agradin. Però a mi m´agrada, i molt, el carbassó, i m´agraden, i molt, tant les anous com la rúcula. La meva reticència era a menjar-me el carbassó cru…clar que perfectament tallat i convenientment marinat la cosa varia. I molt.
Veritable troballa, una exquisidesa que es veu està treta d´un restuarant de NY i que m´ha agradat molt i molt. Fa temps ja que vaig descobrir que la remolatxa era boníssima i encara més en una amanida, així que no vaig dubtar a tastar aquesta recepta que recomano des de ja a tothom!
Aquesta és una pasta típica de la Toscana i és super mega fàcil, a més a més de ser super econòmica, només s´utilitza aigua, oli i farina. Es divertida de fer amb els nens, i força ràpida. Per fer el pesto de rúcula senzillament has d´ utilitzar rúcula en comptes d´alfàbrega, més la resta d´ingredients tradicionals del pesto típic que tots coneixem (oli, all, pinyons). Per cert, “pesto” en italià és quelcom “matxacat”, una mena d´equivalent a la nostra “picada”.
He de confessar que, d´entrada, no em va fer gaire il.lusió aquesta recepta. Salsa de cacauet amb fideus udon (els gruixuts, japonesos)? No semblava una bona idea…Quan la vaig probar al curs em va agradar, tot i que tampoc era per tirar coets. Però vés per on quan la vaig fer a casa crec que em va quedar molt millor, o almenys em va agradar més possiblement pel fet que la salsa no era tan espessa com l´havia feta la professora del curs. Jo hi vaig posar una llauna sencera de llet de coco (400 ml) en comptes dels 300 que deia la recepta, i possiblement això va ser decessiu en el (bon, o millor) resultat final. I la segona vegada que la vaig fer (la de la foto, el post és de la primera…) em va tornar a quedar molt bona, sense tanta salsa (amb la mida justa) però em vaig oblidar de posar-hi soja germinada, que li hagués donat un toc final molt interessant….i la ceba!