Una gran troballa! Descobert gràcies a una entrevista/reportatge al seu xef a la revista Cuina, alguna cosa em va dir que hi havia d´anar. Ubicat a Madremanya, al costat de Monells, just a on acaba el Baix Empordà i comença el Gironès, és el restaurant de l´hotel del mateix nom, i el considero una visita “obligada” per a tots els amants del bon menjar. A l´entrevista em va cridar l´atenció unes quantes coses, entre elles el fantàstic hort que tenen just al davant del restaurant i una menció a un dels tipus de carn que tenen, mitjana “angus” de Nebraska. I sí, l´amanida de tomàquets de l´hort i la mitjana a la brasa són francament excepcionals, tant que ja hi hem tornat i tastat quatre plats més…alguns d´ells no són a la carta actualment (el de l´amanida de tomàquets per ja no ser temporada), però fent-hi una ullada veureu que paga la pena acostar-s´hi. I l´hotel, encara que pica, té també una pinta boníssima…
Quan visites llocs on tota la carta té molt bona pinta tens a vegades la temptació de tirar pel dret i anar de cap al menú degustació, però darrerament noto un cansament cap a aquestes opcions i si els preus de la carta són raonables o resulta que els plats tenen tan bona pinta que els vols tastar “sí o sí” (com en les dues vegades que hi hem anat) doncs optem per demanar-ne quatre de diferents i així en fem un tast de veritat, no un breu mos. Així que us comentaré uns plats de carta, els de carn del primer dia (el bou wagyu i la mitjana de Nebraska) que sí picaven força, sobretot el bou, i els del segon que també eren carnívors. Sembla que quan hi tornem, que ho farem, optarem pel peix!
D´entrada una curiositat com a aperitiu, un “filipino” de foie i xocolata blanca deliciós…
Posats ja en matèria vam optar per una amanida de cinc tipus diferents de tomàquets del seu hort amb anxova, sardina fumada, gelat de tomàquet, wasabi i no recordo quines coses més que puc qualificar directament de sensacional…
…com també he de dir el mateix de la vieira asiàtica amb ponzu, wasabi, tomàquet…de vici!
El postre va ser molt més modest i potser va decepcionar lleugerament…no hi havia igualment massa gana i es va quedar en uns sorbets per una banda i per l´altra uns gerds com granisats amb mascarpone. Bo però millorable…
Tot això regat amb un vi boníssim produït al poble del costat, Sant Martí Vell, DO Empordà que es diu Eccoci. Super recomanable!
I un mes tard ja tornavem a ser-hi…amb uns segons que ja teníem al cap i uns primers davant dels quals no vam dubtar gaire en escollir-los. Un d´ells un mar i muntanya diferent, carn de perol amb espardenyes i escamarlans. Mmmm…
…i l´altre (realment tampoc ens vam estar de res aquesta vegada!) era un llamàntol a la brasa amb poma àcida…que va decepcionar una mica. La materia prima era bona però no sé, hi havia alguna cosa que fallava. No sé, la temperatura potser, l´expectativa creada, que a vegades juga males passades…potser també que en aquesta ocasió el resultat final no justificava el preu del plat. Evidentment, però, no era pas dolent, eh…
Els segons van posar les coses a lloc. Vaja, a dat de tot, a la posició de restaurant de primer nivell, i ho van fer gràcies a un gran garrí cruixent amb chutney de …uis qu em falla la memòria (i actualment té uns acompanyaments diferents!)…un era de mango, crec, i l´altre de pinya…en qualsevol cas, tant salses com carn eren excel.lents!
I el xai era també de Champions League! Amb iogurt amb cardamom, pastanagues i taronja.
Vam repetir el postre de l´altra vegada i vam escollir un nou vi de la DO Empordà, “Io”. A mi no em va agradar tant com l´Eccoci però era també molt bo.