Cigrons amb cocotxes
Aquesta recepta senzilla de cigrons amb cocotxes de bacallà és molt resultona. La vaig anar improvitzant a mesura que la feina i al final trobo… Llegiu més »Cigrons amb cocotxes
mar i muntanya
Fideus a la cassola especials
Aquests fideus a la cassola especials són els millors que he menjat en molt temps! Porten rap, sípia i botifarra, i també tinta, tot i… Llegiu més »Fideus a la cassola especials
Pollastre amb escamarlans
El pollastre amb escamarlans és una de les receptes de mar i muntanya més clàssiques de la cuina catalana. I no sé per què, més… Llegiu més »Pollastre amb escamarlans
Restaurant La Plaça (Madremanya)
Una gran troballa! Descobert gràcies a una entrevista/reportatge al seu xef a la revista Cuina, alguna cosa em va dir que hi havia d´anar. Ubicat a Madremanya, al costat de Monells, just a on acaba el Baix Empordà i comença el Gironès, és el restaurant de l´hotel del mateix nom, i el considero una visita “obligada” per a tots els amants del bon menjar. A l´entrevista em va cridar l´atenció unes quantes coses, entre elles el fantàstic hort que tenen just al davant del restaurant i una menció a un dels tipus de carn que tenen, mitjana “angus” de Nebraska. I sí, l´amanida de tomàquets de l´hort i la mitjana a la brasa són francament excepcionals, tant que ja hi hem tornat i tastat quatre plats més…alguns d´ells no són a la carta actualment (el de l´amanida de tomàquets per ja no ser temporada), però fent-hi una ullada veureu que paga la pena acostar-s´hi. I l´hotel, encara que pica, té també una pinta boníssima…
Calamars farcits de guatlles i gambes
En el darrer receptari que he fet, “Cuina mediterrània”, hi ha molt exemples de calamars farcits, normalment de verdures, formatge i marisc, així que aquesta recepta, un veritable mar i muntanya, pot veure´s com un complement a totes elles. Vaig pensar en fer-la perquè tenia un parell de carcasses de guatlla al congelador i els hi volia donar sortida…
Mandonguilles amb Sípia
Quan vaig veure que al curs de la Hofmann faríem “mandonguilles amb sípia” he de confessar que ho vaig trobar excessiu, però he de recordar les paraules del “chef” del primer dia de classe: “olvidaros de todo lo que habéis aprendido por vuestra cuenta, aquí empezais de zero de nuevo”.
I bé, doncs amb aquest esperit vaig encarar la classe del dia en què vam fer aquest clàssic etern, i he de confessar que sí que em va aportar alguna cosa de nou (la paciència en coure la sípia fins que realment estigués cuita de veritat, el fet de fer-ho amb dos brous…), i que el dia que ho vaig fer a casa vaig dir que mai m’havien quedat tan bé unes mandonguilles amb sípia.