Aquest és un restaurant que agrada, i molt, als guiris gourmets. Excel.lent menjar i una ubicació d´allò més “cool”, en ple cor del Born, fa que estigui sempre ple. Molt ben posicionat a llocs com el “Trip Advisor” fa que hi hagi sempre cua per anar-hi.
El local, al bell mig del carrer Flassaders, té una planta baixa o principal petita i incòmode i una de superior més gran, però que no acaba de convèncer ni visualment i estèticament parlant. Vaja, que ni decoració ni mobiliari (ni tampoc vaixella) ni els serveis destaquen positivament. Potser per això, entre altres coses, llocs com el Manairó tenen una estrella Michelin i el Montiel no. El millor es una fantàstica matèria prima i una impecable execució dels plats. El pitjor, la lentitud amb que et van servint el menú degustació (ni ha dos, un de curt i un de més llarg), tanta que una hora després d´haver entrat només ens havien servit els aperitiu. Ens vam queixar contundentment (“aneu MOLT lents”…amb una resposta increíble per part del metre: “són els clients els que ens demanen aquesta lentitud”…jo encara ric).
Una vegada vam poder començar es va veure de seguida que la cosa aniria bé, com a mínim en el terreny estrictament gastronòmic. El primer plat va ser un fantàstic caneló d´alvocat farcit de vieires i salsa de fruita de la passió. Sublim.
Seguia una mena de tataki de tonyina (en deien “atún soasado”…però era un tataki…) amb un sorprenent i extraordinari gelat d´enciam, una delicia!
Va seguir una amanida de perdiu escabetxada amb herbes i enciams variats i gelat de xirivia. Impecable!
El peix del dia eren uns filets de molls amb les seves respectives salses: xirivia, porro i remolatxa. La millor aquesta darrera, el punt negatiu que repetiem amb la xirivia, encara que primer fos gelada i després en salsa…
El ravioli d´ànec amb foie fresc i la seva salsa era de vici…
I el garrí cruixent amb un tubercle curiós que ara no recordo el seu nom era també molt bo, malgrat que a priori ens havien d´haver servit espatlla de xai i que va trigar moltíssim en arribar. Sospitem que va haver-hi alguna errada a la cuina i el metre la va disfrassar dient que el canvi era iniciativa seva. Segur?
Els postres el més fluix. Bé, era un pre-postre i un altre postre pròpiament dit. Una mena de mojito en forma de granisat…
…i una gran decepció el postre de gelat de rosa amb aigua de rosa, crema de rosa i un petit pastisset. Empalagós i fallit, un geu error per tancar un gran menú degustació amb unes racions molt petites i un servei força fluix, malgrat els esforços del metre, que va estar impecable en tot moment i ens va recomanar un gran Priorat a un preu quasibé rídicil per la seva qualitat., un Torroja del 2011 qualifica com a “vi de poble” de Porrera. Excel.lent!
