Per variar, de nou, una petita variació respecte a la recepta original: he utilitzat bròquil en comptes de la col-i-flor. Verd, concretament (no brócoli, eh). Sé que el gust no és el mateix, personalment m´agrada més, però la textura sí que és força similar, i queda una recepta molt apanyadeta.
Read more about Bròquil amb llenties grogues i salsa de cilantre …
A mi m´encanta la pinya cuinada, ja sigui a la planxa, saltejada, guisada, la trobo deliciosa, i combinada amb unes excel.lents broxetes de pollastre fa una combinació d´aquelles que fan afició.
Super guisote que es pot pendre fred o calent, es pot acompanyar d´arròs basmati integral o el que us vingui més de gust i també hi podeu posar iogurt (opcional). I com tot bon estofat, fer-ho d´un dia per l´altre! Això sí, al lloro amb les espècies i el xili…que per cert, d´espècies en porta moltes, de fet són la clau d´aquest plat vegà.
Boníssima i sorprenent recepta…una mena de sofregit de tomàquet amb moltes espècies i la mongeta tendra, sense un dels ingredients originals que no he trobat enlloc, un api “de muntanya”…? Tampoc hi vaig posar faves…opció alternativa és posar-hi favetes, que sí que m´agraden, i força!
Curiosa recepta, gust peculiar, interessant. No havia utilitzat mai pasta de “tamarindo”, i s´ha de dir que realment és un gust amb personalitat, per als amants de coses que se surten del normal. Sí, és un estofat en tota regla, però definitivament diferent.
La recepta originalment està feta amb una varietat concreta de pollastre, el “gall negre” del Penedès, que deu ser molt més bona que el pollastre vulgaris que vaig cuinar, i que no era ni de pagès…no sempre tens a mà comprar el que et vé més de gust! En qualsevol cas és una recepta molt recomanable.
Bé, això de “sopa freda” és una mica un eufemisme…podriem dir-li gazpatxo amb mango i gambes però no porta el mateix, així que deixem-ho tal qual!
Read more about Sopa freda de tomàquet i mango amb gambes picants …
Aquesta recepta es presenta al llibre com a “peres blanquilles al vi del priorat”, però no tenia un vi del Priorat adequat a casa (diguem que el que tenia NO era per fer bullir unes peres…) i a la meva parada del mercat no tenien aquesta varietat de peres, força corrent d´altra banda (les típiques verd clar, de carn més aviat dura per dins), així que vaig pensar que podia agafar igualment unes altres peres disponibles que tenien molt bona pinta i fer servir un vinet català que semblava adequat per a la causa…i em sembla que vaig acertar!
Gran recepta, senzilla però laboriosa, amb uns quants perills (que se´t passi l´arròs i les patates) però amb un resultat final molt bo, boníssim de fet!.
Super “guisote”, saborós a més no poder, i molt interessant la presència del nap com a complement de les patates i la pastanaga, ens va agradar molt.