Un curry amb el que tenia per casa, ni més ni menys. M´agrada molt la combinació de llet de coci i cigrons, i trobo que el boniato li dona un toc molt especial. I diferent. L´albergínia, una absoluta debilitat personal, ajuda a que el guisat sigui més lleuger i equilibrat, apart de donar-li una textura extra que el fa encara més irresistible.
Aquesta recepta és meva…i no és meva. Passa una mica com amb la dels fideus udon amb gambes, però en aquest cas s´assembla força més, tot i que a la original els fideus no hi apareixen enlloc. Vaja, que he convertit una carn de porc saltejada amb verdures en uns fideus amb porc i verdures. Molt bons, x cert.
El “kuku” és una mena de quixe pero sense massa a sota, una mena de flam, pudding…no sé, el tema és que si comparo la foto del meu plat amb la del llibre no té molta relació. La del llibre té pinta de tenir una textura com “poc feta”, però jo vaig seguir escrupulosament les pautes i em va quedar com si fós una truita d´albergínia. Una mica diferent, això sí, com més esponjosa…Un tema important és que, com passa amb tots els llibres de l´Ottolenghi, no he pogut trobar (en aquest cas) un ingredient que sospito li dona un toc especial al plat. Jo us el poso a la llista dels ingredients per si les mosques.
Una altra fantàstics recepta que combina les verdures tallades ben fines amb el magret d´ànec, també tallat fi, i ben aromatitzat tot amb pebre de sichuán. La carbassa, tot i el nom del plat, comparteix protagonisme amb unes quantes verdures i hortalises més.
