Cosina germana de totes les receptes de raviolis amb marisc que he publicat, aquesta la trobo especialment encertada, tot i que està malament que ho digui ja que me la vaig treure de la màniga un dia que no tenia molt clar què fer i tenia ambues coses…al congelador…bé, tres, perquè també tenia un brou de gambes!
Llegiu més »Raviolis de gambes i espinacs amb velouté de gambes
Aquest soufflé de gambes i pollastre el vaig apendre a fer, com tantes altres receptes d´aquest blog, gràcies a algun dels llibres de “El Comidista”,… Llegiu més »Soufflé de gambes i pollastre
Una de les millors receptes que he fet en aquest apartat i sense dubte de les que a més a més millor m´ha quedat. Una bona cocció i especialment una bona salsa, amb la textura i consistència justa, altres claus per entendre l´èxit d´aquest mar i muntanya clàssic, des d´ara mateix el meu preferit, una delicia.
Recepta arriscada però de grans resultats. Arriscada perquè quan dius que faràs gambes amb salsa de xocolata hi pot haver un sector del públic que arrufi el nas, mentre que l´altre dirà “sí, per què no?”. Doncs això, que em vaig llançar a la piscina i el salt va ser espectacular, i a més a més ho vaig fer pel sopar de la nit de Cap d´Any…repetiré!
No deixa de ser una crema de carbassa millorada, cosa que de fet faig tot sovint amb tot tipus de crema…concretament això de posar-hi gambes o llagostins. Lo del “bacon” no ho havia fet mai i lliga molt bé, tant amb el marisc com amb la carbassa (i diria que amb altres verdures susceptibles de ser “crematitzades”). Jo la vaig fer sense llet (em va sorprendre, normalment a les cremes s´hi posa crema de llet i no llet…jo sempre en prescindeixo). El toc del curry, això sí, també és força interessant, i el paprika (pebre vermell picant) final és definitiu!
Les sopes d´aquest llibre, el d´en Lladonosa, s´estan convertint en la revelació d´aquest receptari. Són extraordinàries, i aquesta en concreta, com totes les de peix que he fet fins ara, també. Hi ha un “temilla”, però: aquesta és la típica sopa que es fa amb arròs, i jo recomano realment posar-lo, i fer-lo coure dins del brou de peix. Ho dic perquè per raons que ara no venen al cas vaig fer l´arròs apart i després el vaig afegir…i vaja, estava bo però sé positivament que podia haver estat mil vegades millor (l´arròs concretament) perquè el brou i el peix, que es cou en poquíssims minuts, estaven deliciosos.
