M´agrada utilitzar l´api en sofregits i receptes en general de tot tipus, crec que li dona un gust i una textura molt especial, característica, refrescant, però mai havia pensat en fer-lo protagonista d´un plat de pasta. I sí, el resultat és fracament remarcable.
Aquesta recepta la trobem en dues classificacions, la de “pròpies” i la del llibre de verdures, el “1460 recetas…”. Per què? Senzill, he canviat el tipus de vermut, de blanc a negre, i hi he incorporat brou de pollastre. Considero que aquest canvis són prou influents en el producte final com per tenir en compte la meva decissió, tot i que la recepta és realment del llibre. En fi, que un dia la faré tal qual diu el llibre i compararem.
Els nyoquis, quina petita meravella. Els clàssics de patat, els d´espinacs, els de carbassa…i els de boniato. Amb molta dificultat per moldejar-los, però, tanta que el millor és fer-los “in situ”, vaja, amb l´aigua ja bullint i anant tirant-los directament.
Recepta de “diumenge”, per fer quan tenim convidats i volem quedar bé. Gens complicada, però per fer-la a poc a poc, amb calma…
Aquesta amanida té un ingredient que jo no he trobat enlloc, la llima iraní seca, i que he substituït per pell de llima ratllada, que no és exactament el mateix però….no passa res, la combinació d´ingredients és fantàstica.
