Aquí la cosa és força variada, i he de dir que la presència de la tahina és definitivament el tret diferencial de l´amanida, li dona un toc genial. Ingredients: 1 cogombre, 1 pebrot vermell, uns 600 gr de tomàquets un manat de ceba tendra, 200 gr de formatge feta, suc de llimona un manat petitRead more about Amanida d´estiu amb tahina i za´atar[…]
Fantàstica amanida, super fresca i senzilla que té, però, un imperatiu força obvi: la qualitat de les seves matèries primers, sobretot els tomàquets i, també, les anxoves, tot i que si seguiu fil per randa la recepta potser ja no tant, ja que l´autor les “pica”…i jo vaig optar per no fer-ho i presentar-les oRead more about Amanida de pa i tomàquet anb anxoves i tàperes[…]
La veritat és que, així d´entrada, pot semblar que aquesta recepta no és gran cosa. Res més lluny de la realitat, és una petita delicatessen que, això sí, té un petit detall que potser a alguns no els hi farà el pes: es prèn tèbia.
Curiós nom el d´aquesta recepta, per això el poso entre cometes, ja que si bé la primera part de la recepta és més o menys tradicional la segona part no casa amb la definició “verdura de porros”, però bé, la veritat és que estava boníssim.
Aquesta recepta la trobem en dues classificacions, la de “pròpies” i la del llibre de verdures, el “1460 recetas…”. Per què? Senzill, he canviat el tipus de vermut, de blanc a negre, i hi he incorporat brou de pollastre. Considero que aquest canvis són prou influents en el producte final com per tenir en compte la meva decissió, tot i que la recepta és realment del llibre. En fi, que un dia la faré tal qual diu el llibre i compararem.
Read more about Pollastre guisat amb tomàquet al vermut negre …
Una petita delicatessen, una quixe diferent, refrescant i que sorprèn de veritat. Super recomanada.
Això és com fer una “sípia a la bruta” i després afegir-hi uns macarrons, barrejar-ho tot i a disfrutar-ho. Boooníssim és poc!
Una bona recepta i una bona combinació. A més del que diu l´enunciat també porta salsa de tomàquet, i això fa que el plat acabi sent força consistent.
A “La cuchara de plata” hi ha moltes receptes amb albergínies…no, no les he fet totes, però quasi! A mi m´agraden tan com a ells aquestes delicioses hortalises!
Tradicionalment, la pasta que s´utilitza en aquesta recepta és sempre espagueti, sempre…però per aquelles coses el dia que vaig decidir fer-la no en tenia, i vaig agafar el que tenia a mà. Mireu, doncs, de fer-la amb espaguetis!