Amanida de carbassó i avellanes
Una sorpresa! Creia que amb tants pocs ingredients quedaria deslluida, però no, la veritat és que em va agradar moltíssim.
Una sorpresa! Creia que amb tants pocs ingredients quedaria deslluida, però no, la veritat és que em va agradar moltíssim.
Una bona combinació, col crua eh, tallada ben fina, funciona molt bé, bona combinació d´ingredients i bona amanimenta, sempre amb el toc personal de cadascú al final…
Bona recepta, important que la salsa us quedi bé i que el llamantol sigui viu quan el compreu, bé, imprescindible!
Una senyora amanida que de fet és un plat únic en tota regla: bacallà, mongeta, ou mollet…té de tot, molt recomanada.
Excel.lent primer plat, entrant o fins i tot amanida, ja que de fet això és una amanida i no unes carxofes farcides com les anuncia al llibre. En qualsevol cas és una combinació excel.lent!
Aquesta és una altra d´aquelles amanides que, d´entrada, jo arrufava el nas. Però si alguna cosa he après en aquest sub-món dels llibres de cuina és que no s´ha de despreciar cap recepta, per extranya que sembli, a no ser es clar que estigui farcida d´ingredients que no t´agradin. Però a mi m´agrada, i molt, el carbassó, i m´agraden, i molt, tant les anous com la rúcula. La meva reticència era a menjar-me el carbassó cru…clar que perfectament tallat i convenientment marinat la cosa varia. I molt.