Flam d´espinacs
Magnífic…flam? Pudding? Pastís? A vegades ja no sé com definir un plat! Jo diria que és un flam, es cou al forn amb un bany maria…En qualsevol cas és òptim!
Magnífic…flam? Pudding? Pastís? A vegades ja no sé com definir un plat! Jo diria que és un flam, es cou al forn amb un bany maria…En qualsevol cas és òptim!
Boníssima i sorprenent recepta, diferent de qualsevol altra on hi hagi tofu i pràcticament primera vegada que utilitzo tofu “normal” en comptes de tofu fumat com fins ara.
Les llesnties grogues són un món apart. Sí, possiblement l´afirmació és exagerada, però és que tenen un gust i un tacte força diferent de les, per exemple, pardines, i donen lloc a plats tan gustosos i interessants com aquests Les podeu trobar en establiments pakistanesos, indús, etc.
El tema soufflé no és pas tan complicat com la gent es pensa, ja que la clau és tenir un bon forn i sobretot que les clares a punt de neu estiguin realment al seu punt…ah, i no obrir el forn en cap moment durant la cocció. El clàssic de formatge em va sortir molt bé i aquest d´espinacs també, tot i que vaig tenir uns minuts de pànic perquè no pujava. De fet li va costar moltíssim. Potser tenia masses espinacs? No ho sé, el cas és que finalment sí que va pujar, tot i que no tant com el de formatge.
Anem a pams: aquesta recepta la trobem a “la cuchara de plata” com a “agnolotti a la piamontesa”, que no són altra cosa que una pasta farcida. A la foto d´aquesta recepta en qüestió hi veureu uns espaguetis, però bé, podeu fer-ho amb qualsevol altra pasta (per als italians això que acabo de dir és un pecat quasibé mortal, però bé, ho superarem) com per exemple com si fos una lassanya, uns macarrons o el que us passi pel cap. El tema és que està mega bona, però mega, eh.
Una bona alternativa tan per al dia que voleu menjar verdura com per quan voleu peix…o per al dia que voleu les dues coses!