La recepta del llibre és amb fettucine, bitxo sec, pa ratllat i ceba vermella però bé, el que compta és que de fet és la mateixa recepta però canviant la pasta, el tipus de picant i la ceba…ideal per a aprofitar aquelles bledes que van sobrar un dia per sopar i que no saps ben bé què fer amb elles.
Això és com fer una “sípia a la bruta” i després afegir-hi uns macarrons, barrejar-ho tot i a disfrutar-ho. Boooníssim és poc!
Un plat de pasta diferent la novetat principal del qual resideix en utilitzar llet evaporada en comptes de crema de llet, més lleuger i més sa…també més bo? Això ja depèn de cadascú!
Una excel.lent recepta que no deixa de ser una de les maneres més tradicionals de cuinar la cua de bou. En aquesta recepta vaig decidir embolicar la cua desossada amb pasta brick, en comptes de la molt greixosa mantellina. Ah, i lo dels macarrons és un detall, si voleu us els podeu estalviar…o menjar-los l´endemà amb les sobres, una opció 100% triomfadora!
Una vegada més aquest plat neix del que tenia per cuinar un migdia entre la nevera i el rebost…una cuixa de pollastre desossada, un bon sofregit de tomàquet, una mica de parmesà ratllat i els maccheroncelli, als quals els hi he agafat força afició.
Aquesta és a priori la recepta dels macarrons que es servien a la Fonda Gaig i que de fet suposo que es deuen seguir servint ja que són un clàssic de la casa. Ara, d´aquí a que siguin iguals hi ha força diferència, malgrat que no els he tastat (els originals…). De totes maneres dir que els macarrons estaven boníssims i que trobo que no cal usar secret ibèric…amb que sigui secret a seques és suficient, no justifica el seu preu ficar-lo en uns macarrons la veritat.
