Arròs amb verdures i miso al sèsam negre
Molt bona recepta, amb molts ingredients com és habitual en l´Ottolenghi, vegana i refrescant.
Molt bona recepta, amb molts ingredients com és habitual en l´Ottolenghi, vegana i refrescant.
Recepta senzilla, clàssica, de sabors típicament orientals, enfocats en aquest cas cap a la branca xinesa que s´acompanya amb arròs. Tradicionalment, arròs blanc. Jo cada vegada més m´inclino cap als arrossos “alternatius”, en aquest cas el vermell, que també és integral i que li va molt bé al plat. Podeu optar però per qualsevol arròs…
Recepta força semblant a la del tofu amb mongeta i també arròs vermell, tot i que en aquesta té molt més protagonisme. He posat verdures perquè crec que el triangle bàsic és arròs+tofu+verdura, tot i que en principi recomano que sigui una de fulla verda, ja sigui col rissada, bledes o espinacs. L´afegit del pebrot escalivat, que li dona un contrast i una textura molt interessants respon sobretot a una “sobra” que tenia per la nevera però que, com passa tot sovint, acaba agafant força protagonisme. De fet podrieu incorporar el pebrot al plat fent- lo saltejat sense cap problema, al contrari, segur que quedaria de meravella. I el tema de la magrana és una mica com les tàperes, sempre que en tinc la poso a tot arreu, sobretot en amanides i saltejats, el seu contrast i frescor són sensacionals.
La col xina es pot trobar actualment a quasibé tots els mercats, i segur a qualsevol supermercat oriental. En cas de no fer-ho sempre podeu cuinar aquesta recepta amb col normal, però bé, crec que val la pena intentar trobar-la.
Deliciós. I, a sobre, em va quedar boníssim, modèstia apart. I per postres diré que els fideus de té verd són espectaculars, i saltejats amb “pok choy” (una verdura que us haureu trobat a molts saltejats orientals) encara més. Un plat fàcil i ràpid de preparar on la clau és la textura de la salsa teriyaki i, naturalment, una bona tonyina.