He de reconèixer que, quan era petit, la idea d´una sopa de col era quelcom bastant proper a un malson, però també que les coses varien i que si les fas amb cura poden sortit resultats sorprenents. En aquesta cas en concret uns dauets de pernil satejats et poden ajudar molt i molt…i el parmesà ratllat, encara més.
Una combinación força acertada, una lassanya diferent, fresca i que entra molt bé.
Un excel.lent risotto amb una peculiaritat especial: si no us passeu amb l´alfàbrega notareu que és un arròs amb un poderós gust a herbes, tal qual…i una poderosa, també, salsa de gambes. Una petita delicatessen, en fi.
De fet jo vaig convertir aquesta recepta en un risotto amb ossobuco, però bé, és quasi el mateix, oi?
El cacau, la xocolata, sempre ha combinat bé amb la menta, així que vaig pensar que seria una bona idea fer un pesto amb totes les fulles de menta que tenia per utilitzar com a salsa amb una pasta al cacau que tenia….i és bo no, boníssim!
“Ruca” és “rucula”, i posar-la tal qual, ben fresca, a sobre d´un senzill risotto de gambes amb tomàquet i coronar-ho amb parmesà ratllat al moment és francament espectacular, de gust, de tacte, a la vista. Una delícia.
