Arros
Boníssima recepta! Sí, ja, els pèsols mai han estat sant de la meva devoció…però si són del teu hort, petits, i escaldats tot just trenta segons, màxim un minut, doncs la veritat és que molen, ja ja…i amb pasta i cecina, encara més.
Aquesta és una recepta sorgida de la conjunció de “sobres” que hi havia a la nevera de casa un dia que tenia ganes de fer-me un risotto…i va quedar super bé! El dilema ara és com explicar-la, ja que tan l´albergínia com la remolatxa eren cuites, ja ja. Potser tal qual la vaig fer i després explicant com ho faria si partís de zero…
Llegiu més »Risotto d´albergínia, poma, remolatxa i formatge de cabra
La idea era fer una versió alternativa d´un arròs negre que vaig fer quan era a la Hofmann…convertint-lo en un risotto i afegint-hi la butifarra. Sempre m´ha agradat la idea de posar buti, i tallada en trossos generosos, en un bon arròs. I salsitxes, que no tenen tanta bona premsa. La sípia venia implícita amb la tinta i el toc final del pebrot escalibat doncs…bé…tenia un tupper a la nevera de feia uns quants dies que demanava a crits ser utilitzat el més aviat millor. Ben caramelitzat. I alguna cosa em deia que li aniria com anell al dit. Efectivament…
Llegiu més »Risotto negre de butifarra, sípia i pebrot vermell escalibat
Suposo que aquesta és la versió catalana de la lassanya d´espinacs i ricotta, oi? Bé, l´original del llibre és amb formatge fresc, però apart que trobava més interessant posar-hi mató resulta que en tenia a la nevera…L´autor, però, ens presenta aquesta recepta amb la peculiaritat de fer una beixamel lleugera, vaja, poc espessa. Jo he de dir que potser ho vaig intentar al principi però que ben aviat vaig decidir que m´era igual, que la meva seria una beixamel no gaire lleugera…
Sí, ja, fa quatre dies vaig publicar una recepta amb aquests mateixos spaguetis…m´encanten…però els podeu substituir per uns altres, per qualsevol altra pasta, o podeu utilitzar aquest fantàstic pesto per a acompanyar un plat de peix tranquilament, peix blanc o blau, segur que queda molt bé.
Doncs sí, un arròs melòs amb costella, vaja, un arròs a la cassola de tota la vida, però només amb costella de porc. Boníssim, clar.
