Fer un bon remenat és un art. Jo, confesso, no sóc pas un expert, ni molt menys. Més aviat al contrari. La clau és que quan hi tires els ous no se´t faci una truita ràpidament, vaja, que no ho converteixis en una truita trencada. A mi no em va acabar de passar això, però el resultat crec que va estar lluny del que els experts aprovarien. Estava molt bo, això sí, però s´ha de tenir molta paciència i anar remenant a foc lent, cosa que em temo no vaig fer bé del tot…
Fantàstica recepta! Com ja he dit en més d´una ocasió, però, jo he reconvertit les pastes farcides en raviolis exclusivament…sí, ja, madonna! Pecato! Sap greu, és un tema pràctic. A la recepta original la pasta s´anomena “guazzarotti”, però bé, el resultat és tan deliciós que no ens posarem quisquillosos, oi?
Meravellosa recepta. No cal dir res més.
Una manera diferent de menjar-se espàrrecs verds la mar de fàcil i bona, tu.
El tempeh és la gran revelació, per a un servidor, de totes aquestes coses conegudes com les “proteínes vegetarianes”…o com les conec jo, que no sóc precisament un expert en el tema, i que venen a ser com les “carns/peixos vegetarians”: tofu, seitán, tempeh…No l´havia tastat mai, i la veritat és que m´ha sorprès molt agradablement. De fet, és el que m´agrada més de les tres coses que he mencionat. En aquest llibre de receptes veganes de la cuina índia n´hi ha un munt amb tempeh, i aquesta és la primera que vaig fer. Una delicia, com de fet totes les que he fet.
Fantàstica recepta! L´original, però, és amb pèsols…i la que finalment vaig fer substitueix la pastanaga per la carbassa. Vaja, un parell de lleugers però significatius canvis que segur van modificar el seu gust original.
Llegiu més »Col-i-flor, pastanagues i cigrons partits al curri de coco/Gobi gajar mutter kurma
