Recepta molt resultona visualment, i força bona, més enllà del fet que la combinació dels seus ingredients es repeteix en més d´una recepta d´albergínies. Aquí la gràcia es encertar el punt de cocció sense que desaparegui el formatge…ja que els temps de cocció no són iguals i al llibre sembla que no ho tenen en compte. De fet, molts temps de cocció de moltes receptes són absolutament inversemblants…
També podríem anomenar-ho flam d´albergínia, tot i que realment estem davant d´una terrina d´albergínies boooníssima amb pebrots, tomàquets i formatge molt i molt resultona!
El “freekeh” és un tipus de gra de blat que no es precisament fàcil de trobar. Al propi llibre et diu que el pots substituir pel bulgur, i com que la recepta (més senzilla, però, impossible) em va agradar vaig decidir fer-la.
D´amanides de pasta n´hi ha tantes com llocs al món on se´n menja…per tant, és necessària una més? Doncs en aquest cas diria que sí, a mi em va agradar força, tot i que vaig variar els ingredients al meu gust (els posaré entre parèntesi després dels “originals”). Una petita peculiaritat és que en aquest cas s´utilitza una fantàstica pasta anomenada “strozzapreti”.
Una petita delicatessen. Una gran delicatessen. Una petita delicia. un plat sutil i sorprenent. Deliciós.
La gràcia, o una d´elles, de la recepta és que us curreu uns “tallarins” de pasta fresca a casa, però bé, sempre els podeu comprar, ja sigui frescos (en aquesta recepta ho recomano especialment) o secs, hi ha moltes marques ben bones.
