Albergínies amb ous, patates i tomàquets
Una bona combinació, sempre millor si l´albergínia és fregida, i el mateix podem dir de les patates. Hi ha la possibilitat de fer una versió més sana, al forn, d´aquests dos ingredients…
Una bona combinació, sempre millor si l´albergínia és fregida, i el mateix podem dir de les patates. Hi ha la possibilitat de fer una versió més sana, al forn, d´aquests dos ingredients…
Una versió diferent del budding/pudding/flam (mai sé com dir-li realment) de verdures. Ous, formatge ratllat, llet o crema de llet i verdures. La gràcia és fer-ne una bona combinació, com en aquest cas.
Curiós nom el d´aquesta recepta, per això el poso entre cometes, ja que si bé la primera part de la recepta és més o menys tradicional la segona part no casa amb la definició “verdura de porros”, però bé, la veritat és que estava boníssim.
No puc ser més fan de la magrana, crec que és una de les fruites més versàtils que hi ha i amb més aplicacions a la cuina. I a les amanides sempre hi té lloc.
Una petita delicatessen resrevada únicament als amants de dos sabors forts i peculiars, cert, però que podeu tunejar i adaptar als vostres gustos perfectament.
Curiosa recepta. A casa hi va haver divisió d´opinions. Va agradar molt, moltíssim, però hi va haver una veu que va protestar…lleugerament. Va trobar que tenia massa gust d´all. I, bé, òbviament té molt gust d´all perque hi ha ni més de menys que dues cabeces. Uns 24 grans d´all. Molts.