Arròs amb verdures i miso al sèsam negre
Molt bona recepta, amb molts ingredients com és habitual en l´Ottolenghi, vegana i refrescant.
Molt bona recepta, amb molts ingredients com és habitual en l´Ottolenghi, vegana i refrescant.
Curiós nom el d´aquesta recepta, per això el poso entre cometes, ja que si bé la primera part de la recepta és més o menys tradicional la segona part no casa amb la definició “verdura de porros”, però bé, la veritat és que estava boníssim.
Vaig dubtar molt en fer aquesta recepta perquè no tenia llima seca, i no la podia conseguir, i com que surt al titular de la recepta doncs em semblava força important…fins que em vaig fixar que donava una alternativa, unes herbes que s´anomenen “zumaque”, que sí que es poden trobar. I tu, va resultar ser un “trumfo” absolut, estava deliciós!
No puc ser més fan de la magrana, crec que és una de les fruites més versàtils que hi ha i amb més aplicacions a la cuina. I a les amanides sempre hi té lloc.
Una petita delicatessen resrevada únicament als amants de dos sabors forts i peculiars, cert, però que podeu tunejar i adaptar als vostres gustos perfectament.
Aix, els risottos, quin plaer, quines infinites possibilitats, quantes combinacions…i mai havia pensat en fer un senzill risotto de pebrots. I punt. Bé, no, en aquest cas el tema del formatge de cabra és essèncial, tot i que jo en vag utilitzar un que va acabar agafant potser massa protagonisme, ja que a la recepta del llibre diu que utilitzis un formatge fresc de cabra. Vaig trobar que el concepte “formatge fresc” no casa amb el que associo del formatge que poses al final dels risottos, molt més cremós i dens, però vés a saber, potser aquest era el toc secret de l´autora…