Amanida de raves amb magrana
No puc ser més fan de la magrana, crec que és una de les fruites més versàtils que hi ha i amb més aplicacions a la cuina. I a les amanides sempre hi té lloc.
No puc ser més fan de la magrana, crec que és una de les fruites més versàtils que hi ha i amb més aplicacions a la cuina. I a les amanides sempre hi té lloc.
Una petita delicatessen resrevada únicament als amants de dos sabors forts i peculiars, cert, però que podeu tunejar i adaptar als vostres gustos perfectament.
Fa temps que la crema de let ha passat a ser un element residual en la meva cuina, però tot sovint em trobo receptes amb ella com a ingredient…i em replantejo el meu veto: amb mesura, sense lactosa, pot i de fet és un ingredient que dona sentit a una recepta. Com aquesta, per exemple, que suposo es podria fer sense però llavors perdria molt.
Curiosa recepta. A casa hi va haver divisió d´opinions. Va agradar molt, moltíssim, però hi va haver una veu que va protestar…lleugerament. Va trobar que tenia massa gust d´all. I, bé, òbviament té molt gust d´all perque hi ha ni més de menys que dues cabeces. Uns 24 grans d´all. Molts.
Recepta que, així d´entrada, podria ser etiquetada com a “sosilla”…i que, de fet, jo no acabava de veure clara del tot. Fins que la vaig fer. I em va agradar, i molt. Clar que no vaig seguir els mètodes de cocció que t´expliquen al llibre i ho vaig fer a la meva manera…que és tal qual us ho explico.
Curiosa combinació de verdures, de tubèrcles de fet, ja que és el que són les verdures d´arrel. la clau és que el curry en pols sigui bo, un xic picant, i és imprescindible el toc de la llima, tan en el suc com el de les fulles. Molt recomanable.