Super guisote que es pot pendre fred o calent, es pot acompanyar d´arròs basmati integral o el que us vingui més de gust i també hi podeu posar iogurt (opcional). I com tot bon estofat, fer-ho d´un dia per l´altre! Això sí, al lloro amb les espècies i el xili…que per cert, d´espècies en porta moltes, de fet són la clau d´aquest plat vegà.
La papaya verda o “papaya verdura” és com és coneix a aquest fruit quan està verd, tal qual, i té un sabor totalment diferent (com és llògic). No és fàcil de trobar, però en super orientals que rebin verdura i fruita fresca d´Asia sí es probable que ho feu.
Senzilla i boníssima recepta a la qual he afegit “farcides d´herbes” al seu títol original, ja que em semblava una informació important, je je. Es un entrant lleuger, a veure què us sembla…
Plàtan del que s´ha de coure, crec que és diu “plàtan mascle”, no n´estic segur, però per fora és molt més gran (i llarg) i més verd. Crec que se´n pot trobar més o menys a tot arreu.
Aquesta podria passar per ser la recepta clàssica d´un cuscus tradicional vegetarià, vegà si prescindiu d´una mica de mantega que no és ni molt menys imprescindibke, de fet la podeu substituir perfectament per oli. I la resta, doncs un clàssic: cigrons, carbassa, pastanaga, espècies…
Sorprenent. D´entrada no era una recepta que tingués gaire clar fer, però poc a poc la meva resistència va caure i he de dir que estava totalment injustificada. Potser era que no trobava el peix adequat, i finalment vaig optar pel sorell, era (crec) el més semblant al “kingfish” de la recepta, original de les Filipines.
