Gazpacho de cireres
Doncs potser no us ho creureu, però el gazpacho de cireres me´l vaig inventar jo! Bé, potser ho va fer abans Ferran Adrià, però us… Llegiu més »Gazpacho de cireres
Doncs potser no us ho creureu, però el gazpacho de cireres me´l vaig inventar jo! Bé, potser ho va fer abans Ferran Adrià, però us… Llegiu més »Gazpacho de cireres
Recepta que porta la seva feina, de temps sobretot, però a nivell tècnic no ho és pas. Una altra cosa és que a vegades estires massa la pasta i llavors et queden uns raviolis estèticament molt lletjos…però molt bons, que de cara als teus convidats és el que compta. La salsa de marisc és de fet una salsa de gambes que ve d´un brou de marisc reduit…brou que a la vegada ve d´haver fet primer un bon brou de peix, la base de tota cuina marinera. Així que si teniu brou de peix congelat ja heu guanyat una bona estona, i si a sobre teniu brou de marisc doncs molt millor, la feina queda molt simplificada.
Llegiu més »Raviolis de gambes i musclus amb salsa de marisc
Bé, encara que pugui semblar increíble la idea per a aquest recepta va venir d´una llauna de tomàquet fregit que vaig comprar en algún moment de desesperació, i no de pensar en canviar l´albergínia per carbassó quan menjava parmiggiana melanzana…i va funcionar!
Us asseguro que aquesta recepta va sorgir d´un munt de sobres que tenia a la nevera, molts carbassons que es van quedar per menjar una nit que em van anular un sopar, una nectarina solitària i mig pebrot vermell que demanàven ser usats o morir, ja ja. El magret l´havia fet uns dies abans però me´n va sobrar quasi un de sencer, però bé, sempre podeu comprar-ne un expressament, la combinació de sabors és fantàstica.
Llegiu més »Carbassons farcits de magret d´ànec i xampinyons amb cuscús de nectarina i pebrot
“Ruca” és “rucula”, i posar-la tal qual, ben fresca, a sobre d´un senzill risotto de gambes amb tomàquet i coronar-ho amb parmesà ratllat al moment és francament espectacular, de gust, de tacte, a la vista. Una delícia.
Hi vam anar al Juliol del 2013, i des de llavors sempre hi hem volgut tornar. El Resdtaurant Les Cols és de lo milloret que he trobat en la restauració d´aquest país, malgrat que el mobiliari sigui de carrer el més espantós, hortera i desafortunat que he vist mai en un restaurant amb estrella Michelin. I aquest en té dues, no sé en què dimonis estava pensant el senyor Inspector de la Guia, potser és que té tant mal gust com el dissenyador del local i, evidentment, els amos del tros. Que de cuina en saben un niu, però el gust pel mobiliari, el color daurat (repelús pur i dur) i una fredor crec que no buscada però clara i òbvia fan que aquesta segona estrella sigui per a mi un xic exagerada…si tenim en compte que en les valoracions d´aquesta Guia el mobiliari sí compta, la decoració també, els banys ja no diguem (mixtes, sense indicacions…un desastre)… en fi, passem al menjar, tot i que alguna foto del mobiliari també us l´ensenyaré!