La senzillesa és una virtut. Sí, n´estic convençut, i de les coses més sencilles poden sortir-ne de molt bones. Com per exemple aquesta simple, en el bon sentit de la paraula, sopa de meló amb puntes d´espàrrecs embolicats amb salmó fumat.
Aquesta recepta va sorgir de les sobres d´una cua de bou al vi negre que vaig fer uns dies abans de convertir les seves restes en uns canelons absolutament espectaculars, rematats amb una beixamel feta amb el brou de la cocció de la cua de bou. Són tan bons que fins i tot considero justificat cuinar una o dues cues de bou/vedella només per fer els canelons! I a més a més hi vaig afegir unes quantes prunes de les sense pinyol, les negres, orellanes i pinyons. Ah, i els canelons els vaig fer jo a casa posant-hi concentrat de tomàquet…però no em queden vermells, queden taronges, snif…
Llegiu més »Canelons de cua de vedella amb prunes, orellanes i pinyons
Cosina germana de totes les receptes de raviolis amb marisc que he publicat, aquesta la trobo especialment encertada, tot i que està malament que ho digui ja que me la vaig treure de la màniga un dia que no tenia molt clar què fer i tenia ambues coses…al congelador…bé, tres, perquè també tenia un brou de gambes!
Llegiu més »Raviolis de gambes i espinacs amb velouté de gambes
M´encanta fer pasta a casa, i farcida encara més, encara que sigui un currillo que no està gens malament! Aquesta recepta combina el gust de la pasta amb tinta de sípia i el bacallà amb verduretes. I per rematar-ho una salseta de peix de roca boníssima…
Llegiu més »Raviolis al nero di sepia farcits de bacallà i ratatouille
Podria afegir al titular que he escollit “a preus raonables”…clar, raonables tenint en compte que es tracta d´un restaurant amb una estrella Michelin, en un bon barri (aprop de Francesc Macià) i amb una cuina d´altíssim nivell. El menú degustació val 57 euros, preu més que justificat, vaja, podria valdre fins a vint euros més i seguiria valent la pena, tot i que li faltarien uns quants plats respecte a l´actual. Potser llavors diríem que “òndia, pica una mica”, però per sota de seixanta euros considero que està molt i molt bé. No et quedes amb gana, i el servei és bo, bé, el que es d´esperar en un lloc així. Vaig fer fotos de tots els plats menys el primer entrant, ara us ho explico…
Hi ha unes quantes entrades en aquest llibre (el de les sopes, eh) que utilitzen la paraula “gaspatxo”, en unes ocasions però més encertadament que en d´altres. Aquesta en concret n´és una, de les bones. Vull dir que realment, o almenys per a un servidor, un “gaspatxo de poma àcida” seria una sopa freda on s´ha substituït el tomàquet per la poma. Correcte? sí, oi? Doncs d´això es tracta…
