Receptes de cuina, senzilles i fàcils de seguir, que podràs fer a casa. Les receptes que fem son totes casolanes i majorment receptes catalanes. Les fem a la cuina de casa.
Ei, un currillo guapo, guapo! No és pas complicat, al contrari. Porta una bona estona però la major part es fa sol al forn. Mai n´havia menjat, tot i sempre ho havia sentit anomenar i el seu aspecte potser no m´acabava de convèncer. M´alegro d´haver-ne fet finalment, està boníssim!
Hi ha un sector de la família que no és gaire fan de les peres precisament, però en aquesta ocasió van aplaudir i tot. Vaig decidir fer-la tot i que el gelat era de maduixa i no de gerds (pecat mortal, je je) empès per la necessitat de fer un bon ús d´una pera que era un xic verda…i d´aquesta manera no solament la vaig “salvar” sinó que vam tenir un postre extra més que bo!
M´agrada molt utilitzar cilantre fresc, i no ho faig tan sovint com voldria. Té un gust especial, concentrat, que no agrada a tothom, però si t´agrada la cuina oriental i sobretot si has estat al Vietnam és un sabor tan característic que ja te l´esperes, el tens incorporat o relacionat amb certs plats. I si a sobre utlitzes aquella llauna de llet de coco que fa temps tens al rebost doncs bingo. Molts currys es cuinen amb llet de coco, ingredients imprescindibles en la cuina exòtica i que a casa ens agrada força. I aquest plat, genial, res de nou però molt bo!
Postre senzill, senzill i super senzill…però no apte per a qualsevol paladar. Oli d´oliva amb taronja, mel i sal? Molt bo!
Finalment m´he atrevit! Molt temps dubtant si el faria o no, i al final ha resultat que és força fàcil de fer, tot i que alguna cosa no va acabar d´anar bé del tot…
Una assignatura pendent, sense cap mena de dubte. I amb l´inestimable (potser no tan imprescindible però…) ajuda de la Raquel, que va estirar la massa i va acabar de donar forma a les crestes (no m´acostumo a dir “crestes”…coses del bilingüisme!). Des que a l´estiu passat vam fer galetes que ho tenia pendent; alguna cosa per fer amb una nena de quatre anys i que després s´ho pogués menjar. I efectivament, s´ho va menjar, i abans va seguir amassant el que havia sobrat de la massa, passant-s´ho pipa!
Llegiu més »Crestes de tonyina, our dur, tomàquet i olives (empanadilles)
