Receptes de cuina, senzilles i fàcils de seguir, que podràs fer a casa. Les receptes que fem son totes casolanes i majorment receptes catalanes. Les fem a la cuina de casa.
Deliciós…però no per fer-ho cada dia, més que res pel preu de les vieires. Si podeu comprar només la carn, vaja, la part blanca doncs millor que millor, ja que és el que s´utilitza en aquest plat i a més a més us sortirà més econòmic que comprar la vieira sencera.
He de confessar que, d´entrada, no em va fer gaire il.lusió aquesta recepta. Salsa de cacauet amb fideus udon (els gruixuts, japonesos)? No semblava una bona idea…Quan la vaig probar al curs em va agradar, tot i que tampoc era per tirar coets. Però vés per on quan la vaig fer a casa crec que em va quedar molt millor, o almenys em va agradar més possiblement pel fet que la salsa no era tan espessa com l´havia feta la professora del curs. Jo hi vaig posar una llauna sencera de llet de coco (400 ml) en comptes dels 300 que deia la recepta, i possiblement això va ser decessiu en el (bon, o millor) resultat final. I la segona vegada que la vaig fer (la de la foto, el post és de la primera…) em va tornar a quedar molt bona, sense tanta salsa (amb la mida justa) però em vaig oblidar de posar-hi soja germinada, que li hagués donat un toc final molt interessant….i la ceba!
Un dels millors plats que recordo haver fet d´aquest receptari. Super gustós, espectacular contrast de sabors i textures entre el risotto de safrà i els xampinyons laminats amb un toc final que vaig afegir jo i que li va donar quelcom super especial: pebre de seixoan. Mega recomenat!
Aquesta senzilla recepta de fideus amb gambes i llagostins la vaig apendre a fer en un curs de cuina oriental fa força temps. En diuen”chowmien”,… Llegiu més »Fideus amb gambes i llagostins
Curiosament us presentaré en poc temps dues maneres de fer costelles de porc al forn amb salsa “barbacoa” o tipus “pato pekin” com en aquest cas. Les coccions també són diferents. El resultat, almenys d´aquesta en concret, super bo!!!
Fa dies vaig decidir fer aquesta recepta, a la meva manera, i canviant el peix (vaig escollir fer-ho amb verat), que és una de les opcions que normalment et dona/suggereix el llibre. Però vet-ho aquí que al cap de poc va i trobo “corvina” a la meva parada dels dilluns (peix mega super fresc) del mercat. En català es diu “corball”, i és ben bo! A més a més he de dir que vaig seguir la recepta fil per randa i em va quedar molt millor que en fer-la amb verat (i marinant el peix una bona estona a la nevera).
