La veritat és que, així d´entrada, pot semblar que aquesta recepta no és gran cosa. Res més lluny de la realitat, és una petita delicatessen que, això sí, té un petit detall que potser a alguns no els hi farà el pes: es prèn tèbia.
Senzilla i sorprenent recepta, mai se m´havia passat pel cap fer una salsa de pebrots i formatge triturant el pebrot, escalivat, amb unes fulles d´alfàbrega. El resultat és més o menys el que esperes, i si t´agrada el pebrot cuit aquí tens una recepta super easy.
Read more about Fettucine amb crema de pebrots, feta i alfàbrega …
Aquesta recepta la trobem en dues classificacions, la de “pròpies” i la del llibre de verdures, el “1460 recetas…”. Per què? Senzill, he canviat el tipus de vermut, de blanc a negre, i hi he incorporat brou de pollastre. Considero que aquest canvis són prou influents en el producte final com per tenir en compte la meva decissió, tot i que la recepta és realment del llibre. En fi, que un dia la faré tal qual diu el llibre i compararem.
Read more about Pollastre guisat amb tomàquet al vermut negre …
Recepta senzilla, clàssica diria jo, amb el toc definitiu de la llimona i la mostassa, ràpida de fer i molt resultona.
Read more about Cuixes de pollastre a la llimona amb mostassa i alfàbrega …
Un dels requisits per fer aquest plat és utilitzar un bon vi, no el més barat que trobeu al super precisament, i l´altre que els bolets utilitzats siguin ceps. Això més la combinació d´herbes donarà com a resultat un risotto dels que es recorden…
Recepta molt resultona visualment, i força bona, més enllà del fet que la combinació dels seus ingredients es repeteix en més d´una recepta d´albergínies. Aquí la gràcia es encertar el punt de cocció sense que desaparegui el formatge…ja que els temps de cocció no són iguals i al llibre sembla que no ho tenen en compte. De fet, molts temps de cocció de moltes receptes són absolutament inversemblants…
Sí, de fet són uns simples xampis farcits de formatge, però bé, en ser “ecos” són més grans i més bons. El formatge pot ser un altre, ja que els llocs de “delicatessen” italianes es posen les botes quan apareixes pels seus dominis demanant “taleggio”.Que sí, està molt bo, però demaneu un formatge que es fongui bé i obtindreu resultat similar…el mateix, però, no.
Podia haver fet tres posts diferents, però em va semblar que no calia, la veritat. Jo no haig de publicar cap llibre, i algunes de les receptes eren massa bàsiques per un sol post, així que us explico d´una tirada com es fan els patés i llestos, ok? Ah, per cert, són de tomàquets secs i olives, d´alfàbrega i d´anxoves amb olives de kalamata. Tots molt bons, només heu d´anar amb compte amb el de les anxoves, batejat per l´autor com a “garum del segle XXI”, perquè us pot quedar massa salat…
Podríem estar parlant del mític plat d´espaguetis amb mandonguilles que es veu a la primera part de “El Padrino”, pero no, no és tan “cool”. Segons l´autor estar inspirat en un plat d´una sèrie que es diu “Hora de aventuras…????…en fi, que el plat és senzill però a la vegada espectacular!
La textura que s´aconsegueix en aquesta recepta és sorprenent, mai haguessiu dit que estaven fetes al forn 40 minuts! Després es refreden i marinen 24 hores, i ja tenim llest un altre fantàstic acompanyament a un plat de carn, peix o el que sigui d´albergínies, super sanes i super bones!