Recepta que, com moltes de les de collita pròpia, neix del conjunt de coses que tens a la nevera en aquell moment…
Read more about Cuscús de fajol amb carbassa, bròquil i tofu marinat …
El tema de l´arròs sec, o com popularment diem a Catalunya…”paella”…i que no se m´enfadin els valencians, no ha estat mai la meva especialitat. Al contrari. I l´he practicat zero. Però vés per on vaig veure aquesta recepta, que per cert al llibre és amb col-i-flor, i vaig pensar que havia arribat el moment de tornar-ho a fer. I tu, la cosa va sortir la mar de bé!
Per variar, de nou, una petita variació respecte a la recepta original: he utilitzat bròquil en comptes de la col-i-flor. Verd, concretament (no brócoli, eh). Sé que el gust no és el mateix, personalment m´agrada més, però la textura sí que és força similar, i queda una recepta molt apanyadeta.
Read more about Bròquil amb llenties grogues i salsa de cilantre …
No tinc molt clar si el modus operanti d´aquesta recepta, o els seus ingredients, són típics de l´Empordà o directament de la cuina universal, però en qualsevol cas això de barrejar salsitxes i verdures en un arròs sona força familiar. Una bona recepta que, coses que passen, he seguit fil per randa!
Aquesta recepta és amb col-i-flor, però bé, serveix perfectament amb bròquil, que és com la vaig fer jo, i normalment es fa per menjar amb llenties masala o tempeh al curri, en plan tot junt, ells no tenen gens marcat lo del primer i segon…
Recepta catalagada com a “modo chino” al llibre i que originalment és amb col-i-flor. Rapideta i senzilla.
Fantàstica recepta a la qual hi he afegit, respecte a la recepta original del llibre, olives verdes…que per cert li van donar un toc ideal! També podien haver estat negres, per cert.
Una manera senzilla i alternativa de menjar bròquil que a casa va agradar molt.
Pasta amb bròquil, una gran combinació que té en les orecchiette la gran estrella d´aquesta relació. Són una mena de pasta de sopa molt fàcil de fer a casa però que es poden trobar en dues de les millors marques comercials de pasta seca italiana que arriben a Barcelona: Cecco i Garofallo.
Aquest tipus de pasta és relativament fàcil de fer a casa, però en trobar-la seca vaig preferir tirar pel dret. Crec que a l´apartat del blog dedicat al curs de pasta fresca casolana hi ha una recepta d´aquest tipus de pasta que, per cert, us recomano molt. I fer-la amb bròquil és un veritable clàssic italià!