Una bona combinació, sempre millor si l´albergínia és fregida, i el mateix podem dir de les patates. Hi ha la possibilitat de fer una versió més sana, al forn, d´aquests dos ingredients…
Aquesta recepta és com un llenguado ” a la meniere” però amb tàperes i anxoves…tal qual, cap més secret. Cap, de fet.
Un cuscús diferent, refrescant, amb un sabor especial molt herbaci, una nova visió sense dubte!
Atenció: l´autor del llibre recomana, especialment en aquest cas, usar cors de carxofa congelats, així que ho podeu fer fora de temporada, encara que ara ja tenim carxofes al mercat. Ho diu perquè és una recepta de llarga cocció, i perquè per a quatre persones haureu de preparar entre 16 i vint carxofes, que es diu ràpid…però no es fa en un minut. Jo diria que en vaig utilitzar de fresques, però.
Sembla tan senzil que al llibre quasibé no ho veus, ja que de fet el tomàquet no surt al titular. Però de fet és un dels tres protagonistes principals, així que és just que hi sigui!
Una recepta que, com totes les dels tomàquets, val la pena fer-la ara que és temporada, i tenim bons tomàquets, grossos, rodons en aquest cas, els ideals per a farcir-los. En aquest cas, d´una deliciosa combinació d´herbes, olives i pa panko.
Els titulars, o millor dit, els noms de les receptes és un dels (pocs) punts febles del “Comidista”. Moltes vegades confonen, i si bé responen d´alguna manera al que diu la recepta no són gens representatius o atractius. Si tu fas unes excel.lents patates al forn, i cous primer la patata i després la tornes a posar al forn per gratinar-la…cal que anomenis a la recepta “patatas con doble horneado”? Sobretot quan el que he triat jo, sense anar més lluny, és com a mínim més aclaridor? Bé, clar, segons el meu punt de vista, naturalment.
Els titulars, o millor dit, els noms de les receptes és un dels (pocs) punts febles del “Comidista”. Moltes vegades confonen, i si bé responen d´alguna manera al que diu la recepta no són gens representatius o atractius. Si tu fas unes excel.lents patates al forn, i cous primer la patata i després la tornes a posar al forn per gratinar-la…cal que anomenis a la recepta “patatas con doble horneado”? Sobretot quan el que he triat jo, sense anar més lluny, és com a mínim més aclaridor? Bé, clar, segons el meu punt de vista, naturalment.
Deliciosa. I menjada com una de tota la vida, amb el pa típic, però sense formatge, eh. Crec que hi vaig posar ceba confitada, i ara no ho recordo però potser se´m va anar l´olla una mica i al final semblava un tàrtar de tonyina però marcat a la paella…en qualsevol cas, estava de vici, a repetir sense falta!
Guisat mariner per excel.lència, es pot fer amb qualsevol peix…