Senzilla recepta d’amanida de remolatxa, quasi millor dit un semi aperitiu. Amanida totalment vegana . La recepta original diu que utilitzeu olives negres arrugades tirant a sequetes. Jo prefereixo les olives de Kalamata, crec que li donen un toc molt interessant amb combinació.
Un nom massa simple potser, però bé, tampoc és que sigui tan important això, no? Estem davant d´una típica “ensaladilla rusa” però tunejada, millorada en escreix, i molt gustosa. Això sí, t´ha d´agradar la remolatxa, ja que si la treus ja no tindràs una amanida “rosa”…
No sé perquè però vaig trigar molt en decidir incloure aquesta recepta a la llista, i al final ha resultat ser un bingo total, sobretot pel toc (definitiu) de les olives, que li aporten un gust i a la vegada un contrapunt bestial al plat. Això sí, heu de triar unes olives bones de veritat, carnoses i saboroses.
Recepta que es pot fer tant amb tonyina com amb peix espasa o emperador, és un clàssic de la cuina siciliana. De fet jo el feia molt molt semblant fa temps, d´un curs que vaig fer precisament de cuina siciliana.
Una assignatura pendent, sense cap mena de dubte. I amb l´inestimable (potser no tan imprescindible però…) ajuda de la Raquel, que va estirar la massa i va acabar de donar forma a les crestes (no m´acostumo a dir “crestes”…coses del bilingüisme!). Des que a l´estiu passat vam fer galetes que ho tenia pendent; alguna cosa per fer amb una nena de quatre anys i que després s´ho pogués menjar. I efectivament, s´ho va menjar, i abans va seguir amassant el que havia sobrat de la massa, passant-s´ho pipa!
Llegiu més »Crestes de tonyina, our dur, tomàquet i olives (empanadilles)
