Curiosa recepta. A casa hi va haver divisió d´opinions. Va agradar molt, moltíssim, però hi va haver una veu que va protestar…lleugerament. Va trobar que tenia massa gust d´all. I, bé, òbviament té molt gust d´all perque hi ha ni més de menys que dues cabeces. Uns 24 grans d´all. Molts.
D´entrada no pensava pas fer aquesta recepta de pasta. Uns espaguetis amb xampinyons? Sonava…no sé…vulgar? Doncs només utilitzant uns xampis “portobello” (marrons) i afegint-hi suc de llimona la cosa canvia totalment i fa que la recepta sigui força recomanable, ja que a més a més hi posen bastants allets i la cosa acaba molt i molt bé.
Aix, els risottos, quin plaer, quines infinites possibilitats, quantes combinacions…i mai havia pensat en fer un senzill risotto de pebrots. I punt. Bé, no, en aquest cas el tema del formatge de cabra és essèncial, tot i que jo en vag utilitzar un que va acabar agafant potser massa protagonisme, ja que a la recepta del llibre diu que utilitzis un formatge fresc de cabra. Vaig trobar que el concepte “formatge fresc” no casa amb el que associo del formatge que poses al final dels risottos, molt més cremós i dens, però vés a saber, potser aquest era el toc secret de l´autora…
Unes bones llenties estofades a les quals se li afegeix, al final de la cocció, un saltejat d´albergínies i tomàquets cherry i ja, fora del… Llegiu més »Llenties amb albergínies, cherrys i crème fraiche
El fontina és un dels molts formatges italians per excel.lència dins del món de la cuina. Suau, tendre, es fon amb facilitat, és relament una delicia…però podeu fer aquesta senzilla recepta amb qualsevol altre. Això sí, s´ha de fondre amb facilitat.
Una mena d´amanida de carxofes farcides, pensada per a ser menjada tèbia. Bona bona.
