Les millors receptes “pròpies” sorgeixen, tot sovint, de la necessitat…o de l´escàs nombre d´opcions que tens en el moment de posar-te a fer el menjar. Així que havia de donar sortida a un cul de basmati, seguir rebaixant la carbassa i utilitzar unes bledes que estaven en el seu millor moment. Unes quantes espècies, escollides a l´atzar, una mica de salsa de tomàquet i llestos…
Seguim amb els espàrrecs, en aquesta ocasió per fer una interessant versió alternativa de la mítica “vichyssoise” que, sí, es pren freda i amb crema de llet, però que passant d´ella es converteix amb una bona crema per l´hivern si la fem calenta. I si no us ho apunteu per a l´estiu vinent!
He de reconèixer que em vaig decidir a fer aquesta recepta en veure la foto del llibre…espectacular…i ja us avançaré que a mi no em va quedar tant bé, tot i que estava força bo.
Una mena de “quixe” de verdures, pastís, digueu-li com vulgueu…vaja, el que en diuen una “tarta”. Bona és poc.
Una triomfada total. Boooníssims! No fa falta dir res més…
Ideals per aquella època de l´any que la cistella eco porta cada semana carbassa, i se t´acaben les idees. Així que aquests suflés son una bona sortida!
