Arros
Els nyoquis, quina petita meravella. Els clàssics de patat, els d´espinacs, els de carbassa…i els de boniato. Amb molta dificultat per moldejar-los, però, tanta que el millor és fer-los “in situ”, vaja, amb l´aigua ja bullint i anant tirant-los directament.
Quan veig receptes d´aquests tipus, vull dir receptes on hi ha arròs, carn i verdura/es, sempre estic temptat de posar-hi alguna cosa de més. No sé, em dona el punt. Però en aquesta ocasió ho vaig fer fil per randa i, malgrat que ara penso que el pebrot verd milloraria força aquesta recepta us la presento tal qual ho fan al llibre.
Això és com fer una “sípia a la bruta” i després afegir-hi uns macarrons, barrejar-ho tot i a disfrutar-ho. Boooníssim és poc!
Fantàstica recepta! Com ja he dit en més d´una ocasió, però, jo he reconvertit les pastes farcides en raviolis exclusivament…sí, ja, madonna! Pecato! Sap greu, és un tema pràctic. A la recepta original la pasta s´anomena “guazzarotti”, però bé, el resultat és tan deliciós que no ens posarem quisquillosos, oi?
Meravellosa recepta. No cal dir res més.
“Receptes amb verdures” és el diminitiu, o qualificació, que li dono a un fantàstic llibre que té a les verdures com a principals protagonistes però que no és ni de bon tros un llibre de receptes vegetarianes. Es tracta del molt recomanable “1460 recetas para disfrutar las verduras todo el año”, i les receptes estan agrupades per verdures, o millor dit, els capítols: bledes, carbassa, ceba, alls, boniato o, com en el cas que ens ocupa, fonoll.
