Recepta arriscada però de grans resultats. Arriscada perquè quan dius que faràs gambes amb salsa de xocolata hi pot haver un sector del públic que arrufi el nas, mentre que l´altre dirà “sí, per què no?”. Doncs això, que em vaig llançar a la piscina i el salt va ser espectacular, i a més a més ho vaig fer pel sopar de la nit de Cap d´Any…repetiré!
Sensacional plat, una sorpresa en tota regla que de fet no es tanta pel ja destacable número de receptes d´aquest llibre que estan resultant un èxit total. La clau, apart de naturalment un bon peix fresc i de qualitat, és que la salsa surti bé, no ens enganyarem pas. Si a sobre els bolets escollits són unes trompetes de la mort doncs millor que millor, tot i que sense anar més lluny uns xampinyons també hi haguessin quedat bé. O uns camagrocs. Potser no tan, per exemple, uns rovellons i sí, per citar un altre exemple, unes llanègues negres. La recepta és aplicable per a peixos similars al llobarro com la “galta roja” que vaig utilitzar jo (peix de “platja”, del de les barques que el venen a la Llotja de la Barceloneta, no del de Mercabarna), el lliri, la dorada o d´altres amb la carn blanca però sucosa i dura a la vegada.
L´escabetx és una tècnica aparentment senzilla però també delicada, ja que si no acertes la quantitat de vinagre l´invent se´t pot anar en orris tranquilament, d´igual manera que si no el cuines adequadament o si el vinagre emprat no és de bona qualitat. D´escabetxos n´hi ha de molts tipus, jo mateix he fet diverses receptes amb desiguals resultats, amb pebre vermell o sense. Aquesta la vaig fer suau perquè a casa no agrada que el gust de vinagre sigui fort (a mí sí, però…) i pel meu gust em va quedar massa “fluix”, tot i que l´Anna (la meva dona) va quedar encantada. El que sí us diré és que no cal emprar una dorada salvatge en aquesta recepta per molt que sigui molt més bona i molt més saludable….
Plat una miqueta laboriós que requereix la col.laboració quasibé imprescindible de la vostra peixatera (o peixater) per treure la tripa, el cap i l´espina central de la sardina i que després vosaltres treieu les escates i intenteu treure algunes espines laterals d´aquelles que es veuen molt. Convé també tenir present que malgrat el parmesà és força salat no heu d´oblidar de salpebrar el conjunt de tots els ingredients…com li va passar a un que conec molt bé, je je. En tot cas, molt recomanable!.
Es veu que a les Espanyes la lluerna es diu “rubio”, i fins i tot té altres noms que ara mateix no recordo. Es un peix super gustós que normalment s´utilitza per a suquets i sopes, sobretot els que són petits. Ara, si trobeu algun exemplar que passi dels 250 grams ja podeu demanar-li a la vostre peixatera (o peixater) que us en faci dos filets, us guardi el cap i les espines per fer un bon brou i us mengeu aquest senzill i boníssim plat. potser millor per dinar per si el tema del “mojo” us fa passar mala nit…
Recordo que fa temps no hi havia escopinyes fresques als mercats, sí, les que porten closca i estan al costat de les cloïsses i els musclus. Va ser tot un descobriment, quina cosa més bona! Doncs imagineu-vos que les amanim amb llima, cilantre (ja, no apte per a tots els paladars, però….) i una miqueta de bitxo…ooohhh, aperitiu mega bestial!!!
