Pops amb patates i xocolata
Pensada per a fer-la amb pops petits però no popets….guanya molt feta el dia anterior, de fet quasi diria que és “obligat” cuinar-la un dia abans de menjar-se-la!
Pensada per a fer-la amb pops petits però no popets….guanya molt feta el dia anterior, de fet quasi diria que és “obligat” cuinar-la un dia abans de menjar-se-la!
Deliciós…però no per fer-ho cada dia, més que res pel preu de les vieires. Si podeu comprar només la carn, vaja, la part blanca doncs millor que millor, ja que és el que s´utilitza en aquest plat i a més a més us sortirà més econòmic que comprar la vieira sencera.
Fa dies vaig decidir fer aquesta recepta, a la meva manera, i canviant el peix (vaig escollir fer-ho amb verat), que és una de les opcions que normalment et dona/suggereix el llibre. Però vet-ho aquí que al cap de poc va i trobo “corvina” a la meva parada dels dilluns (peix mega super fresc) del mercat. En català es diu “corball”, i és ben bo! A més a més he de dir que vaig seguir la recepta fil per randa i em va quedar molt millor que en fer-la amb verat (i marinant el peix una bona estona a la nevera).
Deliciós. I, a sobre, em va quedar boníssim, modèstia apart. I per postres diré que els fideus de té verd són espectaculars, i saltejats amb “pok choy” (una verdura que us haureu trobat a molts saltejats orientals) encara més. Un plat fàcil i ràpid de preparar on la clau és la textura de la salsa teriyaki i, naturalment, una bona tonyina.
Una nova manera de fer el verat, força bona, amb un suquillo boníssim que em va quedar però un xic reduït. Com que el verat és un peix que per les seves característiques pot quedar un xic “sec” depenent de com el cuinis. El tema de la salsa té la seva importància, però no va ser pas un obstacle per a guadir d´un plat senzill i més que recomanable.
La recepta en sí no és gran cosa, no té de fet cap secret: un llit gruixut de sal grossa, el peix (sense treure cap… Llegiu més »Orada a la sal