Aquesta és una recepta que la podria titular tal i com he fet, que és com ho fa al llibre, o afegint-hi les coses, els “topings”, que vaig decidir posar i que de fet li van donar un toc al plat genial, fent-lo encara més estacional del que ja és de per si: amb magrana i trompetes de la mort.
El brou de pollastre japonès és quelcom força més auster que el nostre. De fet, si voleu ser estrictes l´hauríeu de fer només amb una carcassa, un tros de gingebre i una ceba tendra. Jo…en fi, hi vaig posar unes quantes verdures més, però ho vaig bullir tot en fred sense daura-ho prèviament per acostar-me més a la idea del brou que tenen ells. I he de dir que el toc de ginger és fantàstic.
Una recepta de crema de carbassa super top, estrella, d´aquelles que es fan en dates assenyalades o amb convidats especials. Sense anar més lluny, jo… Llegiu més »Crema de carbassa amb vieires, trompetes i mongeta
El món de les cremes és quasibé infinit, i el de la crema de carbassa té també força joc, molt més del que pugui semblar. Darrerament hi incorporo sovint taronja, ja sigui en forma de suc o fins i tot afegint-la a l´olla, o al pot de la termomix, ja que totes les cremes que faig actualment són en aquest artilugi. La cremositat que s´aconseguiex en el triturat és inigualable!
Llegiu més »Crema de carbassa, pastanaga i taronja amb fredolics i magrana
La harira és una sopa tradicional marroquí que suposo deu tenir mil versions i que, normalment, porta carn. Aquesta és, doncs, una versió vegana de la harira sense picant.
La clàssica i eterna sopa de ceba seguint la recepta de les receptes, vaja, del llibre de la Julia Child “El arte de la cocina francesa”. Disfruteu-la, és senzilla al màxim.
