Estofat de seitan amb bolets
Això sí que, d´entrada, no entrava en els meus plans. Cal fer un plat típicament carnivor en versió vegana? Vull dir jo no sóc vegà,… Llegiu més »Estofat de seitan amb bolets
Plat combinat / Únic
El famós concepte de “plat únic”, tot en un plat
“Kuku” d´albergínia
El “kuku” és una mena de quixe pero sense massa a sota, una mena de flam, pudding…no sé, el tema és que si comparo la foto del meu plat amb la del llibre no té molta relació. La del llibre té pinta de tenir una textura com “poc feta”, però jo vaig seguir escrupulosament les pautes i em va quedar com si fós una truita d´albergínia. Una mica diferent, això sí, com més esponjosa…Un tema important és que, com passa amb tots els llibres de l´Ottolenghi, no he pogut trobar (en aquest cas) un ingredient que sospito li dona un toc especial al plat. Jo us el poso a la llista dels ingredients per si les mosques.
Pasta amb xampinyons a la llimona
D´entrada no pensava pas fer aquesta recepta de pasta. Uns espaguetis amb xampinyons? Sonava…no sé…vulgar? Doncs només utilitzant uns xampis “portobello” (marrons) i afegint-hi suc de llimona la cosa canvia totalment i fa que la recepta sigui força recomanable, ja que a més a més hi posen bastants allets i la cosa acaba molt i molt bé.
Mongeta verda amb cous cous i tahina
Això pot ser tranquilament un plat únic. Bé, de fet ho és, ideal per a un sopar, però.
Risotto de pebrots amb formatge de cabra
Aix, els risottos, quin plaer, quines infinites possibilitats, quantes combinacions…i mai havia pensat en fer un senzill risotto de pebrots. I punt. Bé, no, en aquest cas el tema del formatge de cabra és essèncial, tot i que jo en vag utilitzar un que va acabar agafant potser massa protagonisme, ja que a la recepta del llibre diu que utilitzis un formatge fresc de cabra. Vaig trobar que el concepte “formatge fresc” no casa amb el que associo del formatge que poses al final dels risottos, molt més cremós i dens, però vés a saber, potser aquest era el toc secret de l´autora…
Arròs amb sípia i bròquil
El tema de l´arròs sec, o com popularment diem a Catalunya…”paella”…i que no se m´enfadin els valencians, no ha estat mai la meva especialitat. Al contrari. I l´he practicat zero. Però vés per on vaig veure aquesta recepta, que per cert al llibre és amb col-i-flor, i vaig pensar que havia arribat el moment de tornar-ho a fer. I tu, la cosa va sortir la mar de bé!
- « Entrades anteriors
- 1
- …
- 33
- 34
- 35
- 36
- 37
- …
- 56
- Entrades següents »