bacallà

Pakta (2)

Pakta (2)

Poso (2) perquè és el segon post dedicat a aquest magnífic restaurant del grup de l´Albert Adrià, tot i que personalment hi hem anat unes quantes vegades més. El motiu concret del post és el canvi d´orientació del restaurant, abandonant la seva part peruana per centrar-se quasibé exclusivament en la japonesa amb tocs de cuina catalano-mediterrània. La conclusió, així ràpida, és que l´excel.lència continua sent un tret característic del Pakta, (malgrat certs plats que no em van agradar) però a nivell personal penso que ha perdut força atractiu. El seu tret distintiu era precisament la fusió peruano-japonesa, i això és precisament el que trobo a faltar: originalitat, risc, atreviment, capacitat de sorprendre. Tot el que vam menjar estava boníssim, bé, tot no, estava impecablement executat, això sí, però tot i una certa eufòria inicial la cosa va baixar al final de tot i va acabar en una franca decepció en el capítol dels postres que, d´altra banda, mai havia estat el millor apartat de l´antic Pakta. I això, en un restaurant d´Albert Adrà, no deixa de sorprendre…

Read More »Pakta (2)

Restaurant tres macarrons (El Masnou)

Feia temps que el teníem apuntat a l´agenda però, tot i ser molt aprop de Barcelona, mai en havíem decidit a anar-hi. I puc dir que no trigarem a tornar-hi, bé, és un dir, però segur seguríssim que ho farem ja que la seva cuina ens va semblar exquisida, impecablement executada, gustosa, equilibrada i amb classe. Tot perfecte? No, algun plat ens va deixar una mica indiferents, però això ja us ho explico més endavant…

Read More »Restaurant tres macarrons (El Masnou)

Restaurant Bo-Tic (Corçà, Baix Empordà)

L´estrella Michelin és en principi una garantia de qualitat innegable, tot i que a vegades no acabes d´entendre perquè un restaurant “X” la té i un “Y” no, o perquè només en tenen una quan en mereixeríen dues, o fins i tot tres (l´escandalós cas del Mugaritz, per exemple). També saps que et tractaran molt bé, però hi ha maneres i maneres. Vull dir que et poden tractar amb molta deferència i respecte però notar un aire fred, glacial, quasibé impostat o un de natural, senzill però impecable, sincer. En aquest segon grup hi inclouria, sense dubtar-ho, els Casals de Sagàs, al qual hi vam anar sense saber la seva condició d´”estrellat” i a on sense dubte vam fer l´àpat de l´any, i on per cert les racions eren més que generoses, allunyades del mínimalisme de la majoria d´espais que tenen la distinció michelinesca. El Bo-Tic, a cavall entre Corçà i La Bisbal, seria dels primers, tot i ressaltar que ens van atendre molt bé i que vam fer els canvis a la carta que vam voler, fins al punt d´escollir els “pre-postres” d´un altre menú i fer-los nostres. Ara, a mi personalment no em cal que els cambrers es posin guants per servir-me els coberts. Em trasmet una sensació d´esnobisme que no puc amb ella, de fredor, de distància que em resulta francament incòmode. Altra cosa és la seva cuina, d´altura, sí, amb uns quants “peròs” que serien més aviat personals. Amb una, tot s´ha de dir, extraordinària presentació de tots els seus plats, un toc inequívoc de la seva condició d´escollit per la Guia gastronòmica per excel.lència.

Read More »Restaurant Bo-Tic (Corçà, Baix Empordà)