Hi deuen haver mil maneres de fer una recepta de bacallà amb espinacs i cigrons. Ara mateix no recordo d´on la vaig treure, però així d´entrada us diré que no porta tomàquet, un element força habitual en les receptes on hi ha el peix que he cuinat més a casa i els llegums que millor l´acompanyen. Recepta gustosa, pràctica i ràpida de fer.
Sopa aquesta nom s´amaga una contundent i esplèndida sopa de llenties i cigrons amb carn magra i pasta, brou de pollastre i herbes, una delicia, ideal per a tardes fredes de tardor i per tot l´hivern.
Pastis de xai, o quiche de xai, o tarta de xai…com vulgueu. En qualsevol cas una petita delicia que en la seva recepta original grega porta dos classes de formatge que no he pogut localitzar i que et diuen pots substituir per gruyere i per mozzarella. L´elaboració de la massa us la podeu saltar (o no), segurament quedarà bé amb la pasta fullada (hojaldre) pre-cuinada, tot i que la recepta no té res de pasta fullada. Potser s´acostaria més a la pasta brisa, però tampoc exactament. Això sí, les mides de la recepta del llibre (com en moltíssimes altres receptes) no són correctes de cap de les maneres. Jo les he seguit al peu de la lletra (al peu al peu no…les del farcit les he reduit una mica, les de la massa sí) i en el cas de la massa són desproporcionadíssimes, tant que em va sobrar quasi mitja massa (no va anar tant malament, la vaig congelar i ara en tinc de feta per a la propera vegada). I el que tampoc vaig entendre per a aquest tipus de plat va ser utilitzar fins a 20 grams de llevat premsat de forn. Ara, la massa en sí va quedar boníssima!
Moltes ganes, hi havia moltes ganes de tastar d´una vegada el projecte d´Albert Adrià de cuina “nikkei”, la fusió de cuina japonesa amb peruana, i a grans trets es pot dir que el resultat és espectacular. Amb algun que altre plat no del tot ben resolt, o no prou ben aconseguit, però vaja, quasibé anecdòtic davant de tanta excel.lència, bon gust, risc i com era d´esperar amb una presentació i un servei impecable. El local, petit, amb taules però també amb una barra que et permetia veure com s´acabaven algun plats, i decorat amb molt de gust, amb un estil més peruà potser però amb aires japonesos. El “però” més evident és, com ja ens va passar al “2 palillos”, amb el preu, excessiu a totes llums, 20 euros per sobre del que crec seria més adequat. No oblidem que són tapes, en cap cas plats, i que si bé el menú que vam escollir és llarg, complert i equilibrat el fet que estigui presentat amb tapes diria que economitza molt més el preu de cost. Això sí, el local ple i amb una reserva feta a més o menys un mes vista…
Magnífic cus cus que he adaptat a la meva manera, respectant quasibé tots els ingredients però modificant una mica la manera de fer-lo, m´anava millor i ho trobo més pràctic!
Boníssima sopa feta amb les llenties “coral”, aquelles de color taronja i que necessiten una cocció molt curta.
