Gazpacho de cireres
Doncs potser no us ho creureu, però el gazpacho de cireres me´l vaig inventar jo! Bé, potser ho va fer abans Ferran Adrià, però us… Llegiu més »Gazpacho de cireres
Receptes de cuina de primers plats. Aquí trobaràs Amanides, plats lleugers…
Doncs potser no us ho creureu, però el gazpacho de cireres me´l vaig inventar jo! Bé, potser ho va fer abans Ferran Adrià, però us… Llegiu més »Gazpacho de cireres
Bé, encara que pugui semblar increíble la idea per a aquest recepta va venir d´una llauna de tomàquet fregit que vaig comprar en algún moment de desesperació, i no de pensar en canviar l´albergínia per carbassó quan menjava parmiggiana melanzana…i va funcionar!
La senzillesa és una virtut. Sí, n´estic convençut, i de les coses més sencilles poden sortir-ne de molt bones. Com per exemple aquesta simple, en el bon sentit de la paraula, sopa de meló amb puntes d´espàrrecs embolicats amb salmó fumat.
Hi ha unes quantes entrades en aquest llibre (el de les sopes, eh) que utilitzen la paraula “gaspatxo”, en unes ocasions però més encertadament que en d´altres. Aquesta en concret n´és una, de les bones. Vull dir que realment, o almenys per a un servidor, un “gaspatxo de poma àcida” seria una sopa freda on s´ha substituït el tomàquet per la poma. Correcte? sí, oi? Doncs d´això es tracta…
Amb aquesta recepta, una de les primeres que vaig fer d´aquest llibre (apartat sopes “fredes”), vaig adonar-me que les quantitats a posar no eren ni molt menys correctes. O com a mínim pel meu gust. Per exemple, si hagués seguit fil per randa les quantitats que posa al llibre el suposat gaspatxo d´albergínia hagués estat quelcom molt sòlid, o d´una textura que més aviat n´haguèssim pogut dir salmorejo. També el fet que li digui gaspatxo és més que censurable, seria molt més adequat “crema freda” o fins i tot “sopa”. En fi, que vaig reduïr els 6 iogurts inicials a dos i la quantitat d´aigua la vaig quasi triplicar, apart de convertir-la en brou de verdures. Crec que encara no he donat amb la consistència perfecta, la textura ideal, però sí penso que val la pena provar-ho i tornar-ho a intentar de nou. Us passo doncs les meves mides i a partir d´aquí que cadascú les adeqüi com vulgui.
Molt bon plat! Reconec que la sopa no havia de ser d´aquest color, vaja, marronós…l´original havia de ser groguenc…sí, se´m va oxidar el suc a la velocitat de la llum. Però vaig incorporar bé el gelidificant i la sopa va aguantar les sardines, molt gustoses amb un senzill marinat de llima i llimona, tot i que el gran descobriment va ser el cruixent d´espines d´anxova…boníssim! Un plat fàcil i super refrescant!.
Llegiu més »Sopa de poma amb sardines marinades, cruixent d´espines i aire de menta