Receptes catalanes i tradicionals per fer amb carn. Aprèn a cuinar carns vermelles, carns blanques i d’altes tipus. Receptes molt variades i amb un fàcil pas a pas per fer-les.
Pròpia, el que es diu pròpia, crec que no ho és. Bé, sí, perquè l´he feta a la meva manera i no recordo com la va fer un cuiner una vegada al programa de cuina de TV3. Se´m va quedar la idea i a la que vaig tenir l´ocasió…
Aquesta recepta és força laboriosa però gens dificil. Com a molt requereix paciència, ja que per fer els rotllets vietnamites heu de tallar forces verdures i per fer les diverses salses que acompanyen al plat (una de remolatxa i l´altra un “mojo picón”) doncs heu de ser una mica previsors, ja que una d´elles s´ha de fer quasibé d´un dia per l´altre. I bé, la salsa per a lacar també té tela, ja ja…
Llegiu més »Aletes de pollastre lacades amb rotllets vietnamites
“Chateaubriand” es la part més gran del filet, la del principi, i es pot coure en peces de dues o més racions i després tallar-les. També se solen lligar a fi de donar-lis una forma més presentable. I la “perigourdine” és una salsa que porta foie i trufa…El pa no cal que el feu vosaltres si us fa mandra però he de dir-vos que per a mi va ser la part més entretinguda i gratificant de la recepta, va quedar molt bo i ens va durar un parell de dies més ben bons, crec que més i tot.
Llegiu més »“Chateaubriand” a la “perigourdine” amb pa de ceba i xampinyons
Ho he de confessar: vaig fer en dies molt seguits dues receptes de guatlles…per aprofitar la salsa del primer dia, absolutament deliciosa! Aquesta nova recepta ha de tenir la complicitat de la vostra parada del mercat…desossar una guatlla de manera satisfactòria sense treure-li la pell requereix certa habilitat que jo encara no tinc…una vegada aconseguit això la resta són faves comptates!
Excel.lent plat on la guatlla és la principal protagonista, i no la col com el títol podria suggerir. Porta el seu temps fer-la ja que una de les dues textures de la guatlla és confitada…i això vol dir un super mínim d´una horeta, però per anar bé i copsar bé la textura del confitat aquest temps hauria de ser de dues hores i mitja o fins i tot tres. En fi, ara us ho explico.
Una delicia de plat, i molt fàcil de fer, de veritat. Només heu de tenir molta estona per fer-lo, bé, de fet amb dues horetes n´hi ha prou. Ah, per cert, jo vaig utilitzar cua de vedella, no de bou… I la carn de la cua s´embolica amb pasta brick, complicada de trobar (al Gourmet del Corte Inglés n´hi ha…), juntament amb els fruits secs.
